La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cuba legalitza les pimes en un altre intent de reflotar l’economia
El Govern de Díaz-Canel mou fitxa un mes després de les protestes a 40 ciutats
El Govern cubà ha donat llum verda al decret llei que autoritza les petites i mitjanes empreses (pimes) privades i estatals, una mesura que avança cap a les reformes al país, en què predomina l’empresa pública i en una conjuntura de protestes populars massives les últimes setmanes. “El Consell d’Estat va aprovar divendres a la nit el decret sobre les micro, petites i mitjanes empreses, que facilita que s’insereixin de manera coherent en l’ordenament jurídic com a actor que incideix en la transformació productiva del país”, va dir una nota a la pàgina web de l’Assemblea Nacional.
Aquesta decisió, llargament reivindicada pels emprenedors cubans, arriba gairebé un mes després que esclatessin les manifestacions de l’11 i 12 de juliol al crit de “tenim gana” i “llibertat” en més de 40 ciutats, amb un balanç d’un mort i desenes de ferits i detinguts.
“Per a l’economia cubana, no només en l’àmbit econòmic, sinó també en l’àmbit històric, això representa un pas gegant que tindrà conseqüències a mitjà i llarg termini” per a la reconfiguració de l’economia nacional, va declarar Oniel Díaz, consultor especialitzat en desenvolupament de negocis i afers públics a Cuba.
En una sessió ordinària del Consell d’Estat, en què va participar a través de videoconferència el president Miguel Díaz-Canel, l’organisme va determinar que les pimes podran ser estatals, privades o mixtes i que les microempreses podran tenir entre 1 i 10 empleats; les petites, d’11 a 35 i les mitjanes fins a 100.
El febrer passat, el Govern va ampliar a més de 2.000 les activitats que poden desenvolupar els treballadors independents en la controlada economia cubana. Al juny, les autoritats van anunciar que activitats com ara les de programadors informàtics, traductors i intèrprets, veterinaris, dissenyadors i consultors es quedainterès
L’Havana assegura que la mesura no equival a privatitzar: “Hi ha límits que no es poden depassar”
ven fora de la llista. Tampoc hi apareixen professions lligades a la premsa, la salut o l’ensenyament, totes d’àmbit exclusivament públic.
El primer ministre, Manuel Marrero Cruz, va avançar al juny que l’ampliació d’activitats en mans de privats no es pot entendre com una obertura a esquemes empresarials capitalistes. “(La mesura) no condueix a un procés de privatització, ja que hi ha límits que no es poden depassar”, va assegurar.
Avui dia, prop de 600.000 cubans (el 13% de la població) treballen al sector privat. Amb tot, aquests cuentapropistas demanaven una estructura que els facilités crear les seves empreses sense llacunes jurídiques. L’Executiu reconeix que les petites empreses ja funcionen de manera “emmascarada”, però amb un marc legal es podrà generar més cap a aquests negocis.
Pel consultor Oniel Díaz, és un “moment importantíssim i fa anys que molts empresaris privats que s’esforcen per arribar-hi, treballen i miren d’aportar arguments en el debat nacional”. Pels empresaris als EUA, el Govern de DíazCanel ha pres “una decisió significativa que pot revaloritzar l’interès” a l’illa. Cuba està accelerant les reformes mentre afronta una profunda crisi econòmica per la pandèmia que ha afectat el sector turístic, motor de la seva economia, i en mig de l’embargament econòmic nord-americà endurit pels governs de Trump i Biden.c