La Vanguardia (Català-1ª edició)
El PP tem que la recuperació econòmica pugui frenar les seves expectatives
Els populars impulsen la idea que només el seu govern assegura la sortida de la crisi
Fa més d’un any, en ple pic de la pandèmia, el Partit Popular ho va confiar tot a l’economia, com al seu dia havia fet Mariano Rajoy, seguint l’exemple de José María Aznar. Des d’aleshores, Pablo Casado ha basat bona part de la seva credibilitat com a líder i com a alternativa a presidir l’Executiu que avui ocupa Pedro Sánchez a la capacitat que ha mostrat el PP en crisis anteriors, en què s’ha trobat Espanya en situacions de creixement negatiu i ha liderat la recuperació. Tot i això, ara en el principal partit de l’oposició temen que una recuperació ràpida, com auguren les últimes xifres de creixement i d’atur, els malmeti l’estratègia.
Aquest plantejament, resumit en la frase que tant li agrada pronunciar al líder popular que “ja vindrà el PP a treure Espanya de la crisi”, ha contribuït, en bona mesura, que les expectatives de Pablo Casado no tinguin res a veure amb les de fa un any. Mentre que aleshores totes les enquestes donaven una victòria del
PSOE, a distància del PP, ara gairebé totes pronostiquen un triomf dels populars, algunes amb més de 30 escons de diferència.
La crisi econòmica i l’atur són, juntament amb la pandèmia, els principals problemes que expressen els ciutadans, mes a mes, als baròmetres del CIS; molt per sobre de la preocupació per la unitat territorial o la situació a Catalunya. El president del PP es va adonar d’això fa molt de temps i, per bé que no ha abandonat mai la bandera d’Espanya, sap que, pel que fa a la lluita contra l’independentisme, grups com Vox o fins i tot Ciutadans tenen un missatge que, per dur, cala més en l’electorat de centredreta.
Tot i això, l’economia, la sortida de la crisi, la baixada d’impostos i la creació d’ocupació són les principals cartes del PP. Com a exemple, els populars esgrimeixen les dades que brinden comunitats autònomes governades per aquest partit, com ara Madrid
o Andalusia, que registren dades esperançadores respecte a la superació de la crisi.
Tanmateix, les últimes dades econòmiques d’àmbit estatal també han estat positives. Mentre que el primer trimestre el PIB només va créixer un 0,4%, el segon va pujar per sobre d’un 2% i es va situant-se en un 8% en termes anuals. A més, fa uns dies Brussel·les va revisar a l’alça la previsió de creixement per a Espanya de cara a aquest any i el va col·locar en un 6,2%, i el mateix ha fet el Banc Central Europeu.
Malgrat això, des de Génova els últims dies s’ha intentat llançar una galleda d’aigua freda sobre aquestes expectatives. El mateix secretari general, Teodoro García Egea, afirmava en una entrevista a Europa Press que el Govern central no hauria “de
Des de Génova es relativitzen les bones dades de creixement i d’ocupació publicades aquesta setmana
Els de Casado creuen que la gestió és el seu punt fort davant el que poden oferir tant Vox com Ciutadans
mentir als espanyols”, perquè “lamentablement –va assegurar– no hi haurà recuperació econòmica a Espanya”.
Una afirmació que va sustentar en els informes del Fons Monetari Internacional (FMI). Efectivament, alhora que la Comissió Europea apujava les previsions per a Espanya, l’FMI les abaixava dues dècimes per deixar-les en un creixement econòmic d’un 6,2%, per bé que millorava les previsions per al 2022 en 1,1 punts, fins al 5,8. Amb tot, García Egea va subratllar que Casado serà qui adopti les mesures necessàries perquè es produeixi aquesta recuperació. “A nosaltres ens agradaria que hi hagués recuperació, perquè això és bo per a Espanya i els espanyols, però lamentablement no n’hi haurà”, va dir.
El mateix ha passat amb l’atur. Al juliol s’han batut rècords de creixement d’afiliats a la Seguretat Social i de caiguda de l’atur, la més gran registrada mai. Fins i tot els sindicats van reconèixer les bones dades, encara que considerin que cal posar fi a la temporalitat, per a la qual cosa demanen de derogar la reforma laboral del PP. Tot i això, al màxim que va arribar el partit conservador va ser dir que les dades del juliol “són millors però gens bones”. La seva responsable econòmica, Elvira Rodríguez, va subratllar que “en el moment àlgid del turisme nacional tenim 3,4 milions d’aturats, 340.000 treballadors en ERTO i 400.000 que no computen però que no poden treballar”.c
Íñigo Errejón
De 65 i més