La Vanguardia (Català-1ª edició)
El poder local de la vella CiU, en joc
Junts per Catalunya i el PDECat diluciden poble a poble el futur de les alcaldies, amb els ulls posats en les municipals
Acabat un cicle electoral toca pensar en el següent. La pròxima meta volant de la política catalana després dels comicis autonòmics del febrer són les eleccions municipals del 2023.
Els partits comencen a perfilar l’estratègia i, per a alguns, els comicis locals poden ser decisius. Junts per Catalunya es va fundar com a partit al marge del PDECat fa un any i encara no s’ha presentat a les locals. El PDECat, per la seva banda, conserva als municipis la seva parcel·la de poder públic més important. En definitiva, l’herència de l’antiga hegemonia de Convergència (i Unió) de cap a cap del territori català. Tot això estarà en joc a les eleccions municipals, per bé que, en realitat, la batalla arrenca ara, quan es comencen a configurar les candidatures locals.
Després de trencar amb Waterloo, malgrat les invitacions de Carles Puigdemont als seus dirigents, el PDECat va retenir més de 150 alcaldies –entre les quals Igualada, Martorell, Reus, Tortosa, Calella, Mollerussa, Vilafranca del Penedès, Deltebre o Puigcerdà– i en va perdre d’altres, com ara Figueres o Girona. El recompte de baixes no va ser tan negatiu per a ells, tot i que a Barcelona tots els regidors se n’anessin amb Elsa Artadi, de Junts. A més, el PDECat també va aconseguir conservar el poder en alguns ens supramunicipals, sobretot als consells comarcals.
D’aquí dos anys les dues forces estan cridades a competir per un electorat semblant, i, si bé pot ser que hi hagi entesa en alguns municipis, totes dues rebutgen per endavant un acord global.
Jordi Sànchez, secretari general de Junts per Catalunya, va apuntar fa uns dies a Girona que seran “generosos i flexibles” per integrar persones que ara són alcaldes o regidors d’altres llistes i que aportaran “el màxim de propostes al vot sobiranista”. “Tindrem un projecte sòlid i íntegre amb flexibilitat per enriquir les llistes amb la voluntat de sumar”, va detallar.
“Ja s’ha dit que no hi haurà coalició global, però cada municipi haurà d’analitzar la seva situació. Les eleccions del 2023 són molt importants”, assenyala al seu torn la portaveu del grup parlamentari de Junts i regidora a Jesús (Baix Ebre), Mònica Sales. Ara bé, un altre dirigent local de Junts creu que encara falta molt per al 2023 i que fins aleshores pot passar qualsevol cosa. Considera que, arribat el cas, a cada lloc sabran què cal fer per intentar retenir el poder. Per això dona pàbul a fórmules menys comprometedores, com ara les anomenades marques blanques –candidatures locals amb nom propi–, que tanmateix permetin sumar als consells comarcals i a les diputacions, on els representants s’elegeixen en segon grau.
A més, aquest dirigent afirma que alguns alcaldes fins ara no s’havien significat en el dilema entre Junts i el PDECat perquè estaven a l’expectativa del que passés a les eleccions al Parlament, on res no va sortir bé per als segons. El resultat podria acabar de decantar la balança.
A Junts de portes endins admeten que en cas que no s’haguessin separat del PDECat a les autonòmiques ara tindrien la presidència de la Generalitat i no haurien quedat al darrere del PSC i, sobretot, d’Esquerra Republicana en la lluita independentista. No obstant això, asseguren que la possibilitat que això també passi en l’àmbit municipal no els espanta. El seu objectiu és presentar-se amb les seves sigles, encara pendents de litigi als tribunals amb el partit d’Àngels Chacón. Al PDECat també diuen que volen presentar el màxim de candidatures possibles amb la seva pròpia firma.
Chacón, en una entrevista recent, diferenciava l’estratègia a Barcelona i les grans ciutats –atès que pensen que tenen molt de recorregut a l’àrea metropolitana i a les capitals, on ara amb prou feines són visibles– del que pugui passar en altres municipis, on cada cas és singular, i alguna vegada ha retret a Sànchez que, d’entrada, tanqui la porta als pactes.
Una alcaldessa veterana com Montserrat Candini (Calella) té clar que es presentarà amb el projecte del PDECat i destaca que en política municipal “el que preval és la vinculació”, i veu “molt forçat” que hi hagi una llista nova de JxCat –el 2019 la marca que va fer servir el PDECat va ser Junts–. “Tenir un recorregut llarg en l’àmbit local és important”, destaca Candini, que lamenta que els vulguin fer “desaparèixer” unes persones amb qui, en molts casos, han “compartit camí”.
Candini assegura que el 2023 farà el de sempre, una llista amb gent de partit i amb independents, i no tanca la porta a incorporar persones de JxCat –“pot passar de tot, i més en política; estem oberts a sumar”, apunta–. Però adverteix que “no hi ha res més inútil en política que contraprogramar espais polítics que ja existeixen, i més si se n’ha format part”. “Així només es reforça els adversaris”, insisteix Candini, que creu que hi ha “una miopia política enorme” a Junts per la seva “obsessió de neutralitzar el PDECat”.
Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i secretari general adjunt del partit, també diu que es presentarà com sempre, “amb llistes obertes, plurals i transversals”. “Incorporaré les millors persones, al marge de la seva militància, com fèiem quan érem CDC”, assevera.
Amb tot, també és prudent i apunta que queda molt de temps
“Incorporaré els millors, al marge de la seva militància”, afirma l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona
“Tenir un recorregut llarg en l’àmbit local és important”, avisa Montserrat Candini, alcaldessa de Calella
Aliar-se o competir?
Els dos partits en lluita rebutgen la coalició global, però obren la porta a pactar en alguns municipis
i que el seu espai és “inclusiu i de suma” i no “exclusiu”, de manera que no necessàriament hi ha d’haver dues llistes que competeixin al seu municipi, on ara tenen majoria absoluta. “Si Junts vol una llista pròpia haurà d’explicar si ho fan pel poble o si ho fan per ells i per fer fora el PDECat”, afegeix Solsona, que demana que imperi “el sentit comú”, ja que “hi ha moltes fórmules per entendre’s, entre les quals els acords de no-agressió”. “El ventall de possibilitats és ampli”, assegura el també exdiputat de JxCat, que considera que “no convé traslladar dinàmiques nacionals a l’àmbit municipal”.
Així i tot, a la direcció de JxCat estan disposats a assumir el risc de lliurar alguns municipis als rivals –ERC i PSC– si hi ha dues candidatures (PDECat i Junts) per coherència. El raonament és el següent: si al febrer ja van anar separats, ara no serà de cap altra manera. A més, pensen que segons quins pactes es donin podrien infondre aire al PDECat per refer-se, i al cap i a la fi aquest partit no deixa de ser un rival, addueixen.
Tanmateix, la formació de Chacón confia en la fidelitat dels que s’han quedat i el seu compromís amb el projecte. Vol presentar les candidatures, o almenys començar-les a esbossar, i deixar la seva estratègia municipal encarrilada a la tardor, quan també volen poder reorganitzar el centre sobiranista i catalanista i reagrupar-se amb altres partits sorgits de les cendres de Convergència. El 18 de setembre es reunirà el seu consell d’acció municipal i el 2 d’octubre el consell nacional per abordar aquestes qüestions.
Sànchez, per la part que li toca, ha recorregut aquest mes de juliol el territori català i s’ha reunit amb els dirigents de les vegueries i de les comarques de Junts, igual que ha fet Chacón al PDECat després de la renovació dels dirigents locals. Per a tots dos ha estat una primera presa de contacte amb vista a començar a treballar amb l’horitzó del 2023.