La Vanguardia (Català-1ª edició)
Navarra normalitza el canvi polític
Chivite arriba als dos anys com a presidenta i consolida un canvi que, unit al que va liderar Barkos, encadena sis anys
L’etapa de canvi polític a Navarra que va inaugurar Uxue Barkos el 2015 va virar, ara fa dos anys, cap a una nova fórmula de coalició que va liderar la socialista María Chivite. La viabilitat d’aquesta aposta va crear unes quantes incerteses al principi, tot i que fins avui s’ha desenvolupat sense grans sobresalts. Després de sis anys sense UPN en el Govern, el canvi s’ha normalitzat a Navarra.
Aquesta segona experiència consecutiva de govern alternatiu a UPN és fruit dels molts canvis esdevinguts en la sempre complexa política foral, alguns de tan importants com el final de la violència terrorista, que tot ho contaminava. Ricardo Feliú, sociòleg i professor de la Universitat Pública de Navarra, considera que “ara hi ha una metamorfosi de l’espai polític navarrès: La famosa teoria dels ‘formatgets’ de Miguel Sanz s’ha anat desfent des del 2015”.
Aquesta teoria del president foral entre 1996 i 2011 dividia l’espai polític navarrès en tres grans blocs: el més gran de tots el formaria la dreta navarresa i els altres dos, el basquisme (amb Geroa Bai i la coalició abertzale EH Bildu) i l’esquerra representada sobretot pel PSN. Segons aquesta teoria, per a
UPN era imprescindible atreure els socialistes per evitar que formés una alternativa amb l’altre bloc.
En l’última dècada, tot i això, l’espai de la dreta ha minvat fins a representar una mica més d’un terç de l’espai polític foral, el pes del basquisme i el sobiranisme ha crescut fins a representar gairebé una tercera part del vot i l’espai de l’esquerra s’ha tornat més complex. El 2015 la mutació de la correlació
PSN-Podem va afavorir el canvi que lideraria la basquista Uxue Barkos. El 2019, però, el PSN va recuperar suports i es va llançar a formar un Govern de coalició amb Geroa Bai i Podem, avalat externament per EH Bildu i Esquerra-Ezkerra.
Feliú considera que aquests canvis “van agafar UPN amb el peu canviat”, durant més de dues dècades el partit que més bé va saber llegir la política foral: “Fins al 2019 van fer servir l’argument de la provisionalitat del canvi, però ja no val”.
Mikel Aramburu-Zudaire és professor de filosofia i vicepresident a Navarra de la Societat d’Estudis Bascos-Eusko Ikaskuntza, una institució que van crear el 1918 les diputacions de Navarra, Bizkaia, Gipuzkoa i Àlaba per impulsar el coneixement i la cultura i llengua basques. Aramburu, que parla únicament en nom seu, assenyala
Des de l’any 2015 s’ha desfet la teoria dels ‘formatgets’ de l’expresident de Navarra Miguel Sanz
que el Govern de Chivite “respon bé a la complexa pluralitat de Navarra”.
Des del seu punt de vista, però, hi ha encara qüestions, com el desenvolupament de l’eusquera, que continuen creant friccions: “No s’acaba de trobar una fórmula satisfactòria que pugui assumir la centralitat social”.
Mentrestant, Eusko Ikaskuntza treballa per impulsar iniciatives en matèria de convivència més enllà de frontismes. “Un dels projectes apunta que l’element que ens uneix és la “navarritat comuna”, però no sola, sinó acompanyada per l’espanyol o el basc. Ho hem d’aprendre a gestionar”, afegeix.
Aramburu també aposta per espais de col·laboració Euskadi-Navarra, però deixant de banda debats com el de la integració o l’independentisme: “El present i futur passen, a parer meu, per enfortir la nostra presència i protagonisme a Europa a l’euroregió basconavarresoaquitana”.
Aramburu i Feliú coincideixen a apreciar certa continuïtat respecte al govern del 2015 i opcions que consolidin una mena de carril central de la política navarresa. El que veuen evident, en tot cas, és que la política navarresa ha baixat de revolucions i s’ha normalitzat, igual que la mateixa idea del canvi.