Recursos i prestigi per a l’FP

La formació professional ha estat sempre una assignatura pendent en el sistema educatiu. No ha tingut mai ni té el reconeixement social que requereix, a diferència d’altres països com ara Alemanya, que és la referència mundial en aquest àmbit. Ni governs, ni patronals, ni sindicats no han estat capaços d’articular un sistema de formació professional eficient que connecti amb les necessitats reals del sistema productiu. Aquesta és una de les causes de l’elevat atur juvenil i de l’alt percentatge d’abandonament escolar. Ara el Govern de Pedro Sánchez ha aprovat un ambiciós pla per a la reforma i l’impuls de la formació professional, amb una dotació de 1.500 milions d’euros, procedents del Fons Europeu de Recuperació. Però no preveu el desenvolupament ambiciós de l’anomenada formació professional dual, que és la més efectiva ja que comporta la implicació de les empreses, ni tampoc arriba a temps per a aquest curs, que és quan més es necessitaria l’esmentat reforç.

De cara al pròxim curs es produeix un fet insòlit: la massiva presentació de sol·licituds de joves, prop de cent mil a Catalunya, per cursar un grau mitjà o superior d’FP. Aquest fet és molt important, perquè permetrà la integració en el mercat laboral de molts d’aquests joves, però la xifra és tan alta que supera la capacitat del sistema formatiu. A Catalunya, l’oferta existent en el moment de la preinscripció era de 68.000 places.

És evident que caldria mobilitzar tots els recursos disponibles per poder garantir la formació professional per a tots els que l’han sol·licitat, ja que ningú no hauria de quedar despenjat del sistema educatiu. En aquest sentit és urgent activar al màxim la col·laboració entre els centres públics i privats, una cosa a què la Generalitat –incomprensiblement– es resisteix, per optimitzar l’oferta de places.

Alhora caldria fer una crida a la col·laboració de les empreses perquè puguin incorporar la formació d’alumnes. Amb seguretat hi ha moltes patronals, gremis i associacions que podrien contribuir amb la seva ajuda.

Els sindicats, que ja alertaven de la falta de preparació del sistema per desenvolupar la formació professional al nivell requerit per Europa, proposen que també s’obrin les aules del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Ara bé, per fer tot això fa falta capacitat d’iniciativa per part de la Generalitat, flexibilitat organitzativa i voluntat política. Són necessàries mesures d’emergència per a una emergència educativa. No es poden deixar al marge més de 20.000 joves que volen estudiar. L’error de previsió és enorme, i cal estar a l’altura per resoldre’l.c

La Generalitat ha de reaccionar per no deixar sense estudis més de 20.000 joves