La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una història del segle XXI
más dinero para sus arcas y más competencias, se las conceden, y que los artífices de la desunión de España sean los catalanes.
De verdad, a listos no les gana nadie. Y para tener contentos a los más radicales, de vez en cuando, en el Congreso, dicen alguna incongruencia contra el Gobierno de Madrid, estos últimos la aceptan, y aquí no pasa nada, que cuando llegue el momento volveremos a pedir y nos volverán a dar.
Como catalán, siento envidia sana de la inteligencia vasca. Y de todo esto se deduce que así nos va a nosotros, los catalanes, y así les va a ellos, los vascos.
José Antonio Avila López
de res. Atenció a tothom!, aquestes ajudes del Consorci no arriben. Jo encara no en sé res.
Montse Canela Piqué
Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació
Gairebé 100.000 persones han presentat la sol·licitud per cursar un grau mitjà o superior de Formació Professional (FP) a Catalunya per al curs que comença al setembre i només hi ha places per a tres de cada quatre. En concret, s’han inclinat per aquesta opció 96.343 joves i a uns 24.000 no se’ls ha assignat plaça, de moment. Això són dades internes que maneja el Departament d’Educació i a les quals La Vanguardia ha tingut accés.
La demanda d’aquest curs és insòlita, històrica i ha desbordat la capacitat dels instituts i les escoles. L’oferta existent era de 68.167 places en el moment de la preinscripció, de les quals unes 55.000 són públiques.
La Conselleria d’Educació, atesa la demanda, va analitzar “centre a centre” i va ampliar 4.215 places, totes concentrades en grau mitjà. Encara lluny de sostenir la magnitud d’aquesta allau de sol·licituds. Descomptant aquestes noves places obertes a finals del juliol (60 grups nous i ampliació de nombre d’alumnes en algunes aules) hi ha un excés de demanda de 23.961 peticions.
El conseller Josep GonzàlezCambrany, que va assumir el càrrec fa dos mesos, hi va treure ferro a la roda de premsa i va matisar que el procés no ha acabat. La matriculació no ha acabat i moltes places s’alliberen al setembre, va dir. Especialment, a FP superior, després de coneixe’s les assignacions universitàries, ja que alguns alumnes es preinscriuen a FP i universitat alhora, i si entren al campus desitjat deixen vacant la seva plaça a l’institut. Això passa molt es
LA VANGUARDIA
pecialment amb graus molt demandats com els d’esport i els sanitaris. D’altres desisteixen d’estudiar, fet que fa que acostumi a haver-hi un ball de xifres i s’ha d’esperar al setembre a conèixer les xifres reals, els admesos i els exclosos.
Per als que han acabat 4t d’ESO i no entren en el cicle desitjat, el conseller recomana que se’ls orienti a un altre de diferent, on hi hagi vacants, o a estudis de batxillerat que sí que té places garantides.
En realitat, va proposar aquesta solució d’urgència mirant cap a un altre costat, ja que aquesta té una possible conseqüència indesitjable com és el risc d’abandonament escolar, ja per si mateix alt a FP i a 1r de batxillerat. Finalment va puntualitzar que l’educació obligatòria acaba a l’ESO i això és una “etapa postobligatòria” i, com la universitat, no es poden oferir places a tots els que volen estudiar. I menys en determinats graus molt demandats que el mercat laboral no podria absorbir.
Arran de les dades, el Síndic de Greuges –entre altres, com els sindicats– ha posat el crit al cel. I ha exigit al Govern que garanteixi la suficiència de places, almenys, en grau mitjà a tots els menors de 24 anys que no hagin superat estudis postobligatoris. És a dir els que han acabat 4t d’ESO o un programa específic –anomenat PFI– i aquells que van deixar d’estudiar i ara volen reenganxar-s’hi. I ha alertat del risc de desvinculació per als joves que ja van abandonar l’educació.
Critica durament el Govern: “Atès el context de pandèmia, Educació hauria pogut preveure amb temps l’increment de demanda i programar més adequadament l’oferta per al curs
Alumne en pràctiques