La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Més fons per investigar a Espanya? Soc pessimista”
Investigador del CSIC, treballa en una vacuna contra la covid
Per primera vegada des d’abril del 2020, Vicente Emilio Larraga s’ha pres, des de dimecres, un descans. El desenvolupament d’una vacuna contra el coronavirus ha absorbit tot el temps d’aquest prestigiós viròleg del CSIC, que dirigeix un reduït equip d’investigadors que treballen amb una inferioritat de mitjans abismal respecte als centres que han creat les vacunes existents. Aviat hi haurà més productes i millors, afirma.
Com hauria estat una cinquena onada sense vacunes?
Si no hagués estat pel gran percentatge de vacunats ara hauríem tingut un autèntic desastre, amb moltíssimes víctimes, com fa un any o pitjor. Els hospitals estan tornant a treballar en excés.
En quin punt està el desenvolupament de la seva vacuna? No he estat mai optimista en excés, això és una cursa d’obstacles, però el projecte va francament bé. Tenim un candidat a vacuna que en el model animal de ratolí humanitzat vam aconseguir el 100% de protecció. Cap ratolí no emmalalteix. Ens dona molta esperança. Ara estem preparant el sistema per repetir les proves de protecció amb hàmsters, ja que és mandatari fer-ho en dues espècies diferents. Començarem a finals d’aquest mes, i així que acabi la fase preclínica hem de parlar amb l’Agència Espanyola del Medicament i ens han de dir si podem iniciar la fase 1 [comprovació de la seguretat del fàrmac en un petit grup de persones voluntàries].
La seva tècnica és diferent de la de les vacunes majoritàries. Fem servir la tècnica de l’ADN. És el mateix procés que el de molècules d’ARNm [Pfizer, Moderna] però en el pas biològic anterior. Tenim experiència prèvia amb la vacuna contra la leishmaniosi, que esperem que rebi el vistiplau de l’Agència Europea del Medicament d’aquí un parell de mesos. Les vacunes basades en ARNm cal conservar-les a temperatura molt baixa, i això és un problema per als països en desenvolupament. La capacitat de tot Àfrica d’emmagatzemar vacunes a temperatures de menys 80 graus és només de 400.000 dosis. L’ADN que utilitzem nosaltres és una molècula molt estable i sabem que és estable a temperatura ambient, així que es pot enviar i distribuir en condicions molt més fàcils. Això és clau perquè la immunització arribi a tothom.
Com posarem fi a la pandèmia?
Com en totes les malalties infeccioses, la vacuna és clau, això és així. Som en una cursa d’obstacles i la gent no s’ha de posar nerviosa ni desesperançar-se. Hi haurà un arsenal de vacunes més gran l’any que ve, en sortiran noves i millors, segur. S’està
Investigació espanyola “Tothom se’n recorda de santa Bàrbara quan trona... França té un bon model”
L’especialitat “En biotecnologia estem a prop dels millors en qualitat; ens falten patents”
avançant també en el tractament. Els metges n’han après i millora l’expectativa de recuperació dels pacients.
No tots volen vacunar-se.
No es pot vacunar tothom, perquè hi haurà un percentatge que s’hi negarà i constituirà una població refugi de la malaltia. Els altres a poc a poc ens anirem acostumant a la immunització i d’aquí uns anys quedarà com una grip.
Quin és l’estat de la investigació a Espanya?
El període 2010-2019 va ser un horror, amb una decapitalització tremenda, una reducció de més d’un 33% del pressupost d’investigació pública. Gran quantitat dels nostres joves va haver d’emigrar, sense opcions de tornar. Nosaltres, si no haguéssim tingut l’experiència de més de 20 anys en vacunes d’ADN, no hauríem pogut fer aquesta feina. El país ha de tenir una infraestructura que permeti actuar en qualsevol camp.
La pandèmia pot propiciar un canvi de rumb? Hi haurà més fons?
Soc molt pessimista. En aquest país, com es diu, tothom se’n recorda de santa Bàrbara només quan trona. Fa un mes, quan la pandèmia semblava baixar, molta gent es va llançar als bars i les aglomeracions sense recordar el que havia passat l’any anterior... Ens fa falta més inversió i més científics, siguin d’on siguin, que vulguin treballar a Espanya. Però no és qüestió que s’impliqui un determinat govern, ha de ser una inversió a 20 anys i que tots els governs segueixin la línia. Si ens comparem amb els 100 científics d’AstraZeneca amb més de 220 milions que els van donar per treballar la vacuna... Pfizer té un centre de desenvolupament de vacunes amb més de 5.000 persones i hi inverteix més 1.000 milions anuals... Nosaltres treballarem més lent.
Quin seria el model? Sempre el Regne Unit, els EUA i Alemanya són països a qui mirar, però França també té un bon model d’investigació. El nivell de la Xina fa 30 anys era semblant al nostre, han invertit i han aconseguit ser líders en camps com el de la intel·ligència artificial. Nosaltres, en biotecnologia som molt a prop dels millors en qualitat gràcies a les inversions de fa 30 anys, però ens falten patents.c