Dades sobre l’Església a Catalunya

Al mes de març es va publicar el Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2020, del Centre d’Estudis d’Opinió. Les enquestes són domiciliàries i detallades, cosa que n’augmenta el valor. La mostra (1.600 persones) és massa petita per donar resultats desagregats territorialment (Girona, Lleida i Tarragona) o per edat (especialment per als menors de 34 anys), però els resultats ajuden a afinar quantitativament alguns aspectes sociològics de la religiositat, avui, aquí.

Un 54,6% dels entrevistats considera que no té creences religioses i un 44% afirma que sí que en té. Aquest seria el nucli religiós de Catalunya, però ha de ser analitzat amb cura. Efectivament, d’aquest 44%, un 46,5% es considera practicant, i un 53%, no. Això vol dir que serien practicants d’alguna de les diverses confessions el 21% dels enquestats, xifra referida especialment als catòlics, que són amb diferència els que pesen més.

Atenent a la creença, un 26% no creu en Déu (aquest seria el nucli de l’ateisme), un 13,5% no sap si Déu existeix ni creu que es pugui saber (el que coneixem per agnòstic), un 16,6 % afirmen “no crec en un Déu personal però sí en una mena de poder superior”, un 7% respon “de vegades em trobo creient en Déu i d’altres no”, un 11% es defineix com “tinc dubtes, però sento que crec en Déu”, i un 24% subscriu que “sé que Déu existeix, és veritat i no en tinc dubtes”. El nucli de la creença en un Déu personal se situaria, per tant, en un 42%, xifra consistent amb els qui afirmaven que tenien creences religioses.

Una altra pregunta demana quina és la religió amb independència que siguin practicants o no. El 53% es declara catòlic, el 7% cristià d’altres confessions, el 9,5% agnòstic i el 18,6% ateu. Aquestes dades apunten a una presència més gran dels qui creuen en un Déu personal que en la pregunta anterior (on era un 42 %), mentre que el paper de l’agnosticisme i l’ateisme són menors. L’islam representa un 4%. Totes les altres confessions tenen una presència per sota de l’1%, excepte els testimonis de Jehovà, un 1%. Creiem, però, que l’enquesta infravalora l’islam, ja que segons els informes de la Comunitat Islàmica a Espanya, se situen entre el 7 i el 8% en el conjunt català, si bé el seu pes és superior a les tres circumscripcions petites.

En relació amb els practicants, un 10% acudeix a la pràctica religiosa un cop a la setmana o més i un 5% algun cop al mes, i això dona un ordre de magnitud de pràctica del 15%. Un 16% ho fa algun cop l’any i el 68% no ho fa mai.

El catolicisme és una minoria, certament, però de lluny la més important en una societat amb molta diversitat. Una de cada cinc o sis persones és catòlica, si bé amb molta gent gran i menys de jove. A més, l’Església compta amb un important contingent de persones a plena dedicació, religioses i seglars, i una notable infraestructura de serveis. El problema és que totes aquestes capacitats materials no es tradueixen en creixement de catòlics practicants, vocacions ni incidència en les grans qüestions, debats i polítiques públiques.

Alguns exemples concrets d’àmbits molt diferents il·lustren el que volem dir: 1) Malgrat que els matrimonis han caigut com a vincle de la parella, els matrimonis catòlics encara ho han fet més, i només representen el 16% del total. 2) Les xifres de difusió dels mitjans de comunicació de la diòcesi (Radio Estel, Full i Catalunya Cristiana) són molt inferiors al nombre de persones practicants. 3) Malgrat l’elevada xifra de 237.817 alumnes a centres educatius catòlics, molt pocs són practicants. El resultat és que els joves catòlics són percebuts com una opció contracultural en els seus ambients juvenils. 4) Cap incidència a l’hora que els poders públics elaborin les seves polítiques, malgrat ser el grup mes nombrós i gaudir d’una concepció holística, la doctrina socialcristiana.

La qüestió que apuntem no és tant que els temps siguin de desvinculació religiosa, com que la importància dels recursos humans i materials de què encara es disposa no es tradueixen en el que és raó històrica de l’Església: l’evangelització. La missió no és quelcom que fa l’Església, sinó que és l’Església.

Els joves catòlics són percebuts com una opció contracultural en els seus ambients juvenils

LLIBERT TEIXIDÓ Un 53% dels catalans es declaren catòlics, però la pràctica és més reduïda