La Vanguardia (Català-1ª edició)
Lliçons de Trieste per a Barcelona
La ciutat adriàtica reformarà la biblioteca central per convertir-la en un de lectura que inclourà un museu literari. Svevo, Joyce, Magris o Saba són un patrimoni universal que la ciutat vol lluir per projectar-se
Amb una visita a la Libreria Antiquaria Umberto Saba n’hi ha prou per endinsarse en el mapa literari de Trieste. El llibreter, Mario Cerne, és fill d’en Carletto, qui va ser col·laborador de Saba i el seu relleu al capdavant de la botiga quan va morir el poeta triestí, el 1957. De conversa presta i amable, Cerne serveix al visitant les coordenades d’aquesta ciutat dels llibres: bressol de talents com Saba,
i Italo Svevo, lloc de pas de Rilke o Stendhal i residència temporal de James Joyce.
A la seva llibreria també hi va entrar un dia Jan Morris, periodista autora d’una de les millors guies de Trieste, Trieste o el sentido de ninguna parte (Gallo Nero), en què se sosté la tesi que aquesta ciutat adriàtica és de tots i no és de ningú, encallada al llarg de la seva història convulsa en una cruïlla que la fa alhora italiana, alemanya i eslava.
La literatura és present en l’ambient. Carrers dedicats als grans escriptors; els museus Joyce, Sveviano i Petrarchesco Piccolomineo; cafès literaris... Fins i tot hi ha un hotel, el Victoria Letterario (Joyce es va estar aquí dos anys, al tercer pis), on es fa un descompte d’un 13% a l’autor que aporti un dels seus llibres a la biblioteca de l’establiment.
Però la ciutat no s’acontenta amb això. Trieste ja treballa en un projecte per convertir la Biblioteca Civica Attilio Hortis en un hub de la literatura (els italians sempre a l’avantguarda amb el màrqueting) que inclourà un museu sobre la ciutat literària. El nou equipament acollirà els ja existents museus de Joyce i Svevo, incorporarà una galeria per a Saba i habilitarà espais per a altres poetes i escriptors vinculats a Trieste.
El hub, concebut com un lloc on “llegir, informar-se i desenvolupar-se”, oferirà activitats teatrals, musicals i audiovisuals, sempre entorn del fet literari i obert a les noves tecnologies. Del projecte també destaca la vocació d’obertura al món. No només hi està involucrada la Universitat de Trieste, sinó que s’obre a centres d’investigació, biblioteques o associacions culturals d’Eslovènia, Croàcia, Àustria, Alemanya, Suïssa i de la resta d’Itàlia.
Trieste comparteix amb Barcelona, en certa manera, la condició de metròpoli que sempre ha atret gent diversa. Totes dues són ciutats mestisses i multilingües, de complexa relació amb els sentiments nacionals de pertinença. L’orografia també les agermana: tots dos municipis estan comprimits entre el mar i una serra que en condiciona el creixement.
De la mateixa manera, es pot dir que totes dues són ciutats literàries. I tot i això, potser per desídia, Barcelona dona l’esquena a aquest llegat. Els arxius de les editorials i agències literàries es desplacen per sempre a Madrid sense que es munti cap drama per això. Universitats americanes liciten amb èxit per documents sobre el boom que podrien haver enriquit el patrimoni cultural barceloní. La gran biblioteca central s’estrenarà amb dècades de retard. La capitalitat literària de la Unesco, concedida el 2015, no s’acaba de desenvolupar. I a la ciutat no hi ha museus dedicats a les autores i autors que l’han convertida en una capital literària.
A la cara positiva de la balança, Barcelona es manté com a gran potència editorial,
En aquesta ‘catedral’ dels llibres hi participen Itàlia, Alemanya, Àustria, Suïssa, Croàcia i Eslovènia
continua acollint autors de totes les procedències i encadena vibrants festivals literaris, amb Sant Jordi com a referència. La reactivació del projecte de la gran biblioteca central a prop de l’estació de França, juntament amb el de la Casa de les Lletres del districte 22@, s’haurien d’aprofitar per cobrir aquestes mancances.
“Una ciutat que sempre escriu, en qualsevol part i en moltes llengües. Una tradició literària extraordinària troba al final una llar sota un únic sostre”. La frase forma part de la promoció del futur museu literari de Trieste. Barcelona se l’ha de fer seva.