No és cap ‘boutade’

L’estrena discogràfica en format gran de la col·laboració entre el cap visible dels Primal Scream, Bobby Gillespie, i la integrant dels Savages, Jehnny Beth, és la culminació d’una relació artística que no és flor d’un dia. Des de mitjans de la dècada passada la connexió entre els dos artistes ha estat variada i creixent. Paral·lelament, fins ara la carrera individual d’un d’ells sempre havia estat marcada per un afany d’experimentació o com a mínim de recerca d’altres horitzons i límits.

Però aquesta vegada, quan han ajuntat els seus camins per a un projecte de més dimensió, per una o altra raó tots dos han aparcat aquesta inquietud per anar sempre una mica més enllà o queda patent aquesta característica trencadora, especialment visible en l’amazònica carrera de Gillespie, que va arrencar en els llunyans temps del flower power. Per a aquesta operació conjunta tots dos han disposat de tres col·legues de Gillespie a Primal Scream, a més de la parella musical de Beth, Johnny Hostile. El resultat final pot sorprendre per a qui esperava trobar això, un pas endavant en el terreny experimental, o, en el cas d’ell, en la seva hercúlia sonoritat de Primal Scream. Aquí, en canvi, s’ha de buscar el ritme més calmat, i també trobar-se amb un Gillespie en sorprenents funcions, gairebé de crooner, i a més acompanyat d’una formidable vocalista com Beth. I l’escocès en surt més que indemne.