I de sobte, Malcom

El Brasil deixa Espanya sense la medalla d’or amb un gol de l’exbarcelonista a la pròrroga

Malcom. Sí, el Malcom que coneixen al Camp Nou. El Malcom que va passar sense pena ni glòria durant una temporada per Barcelona. Aquest Malcom va decidir la final de futbol dels Jocs Olímpics. Al minut 108, en plena pròrroga, l’extrem, que havia entrat al temps extra, li va robar la cartera i la cursa a un lentíssim Vallejo per decidir un matx ajustat i equilibrat. Espanya va acabar millor el partit però no va saber jugar amb ambició la pròrroga i la va condemnar un error defensiu, com el que li havia costat el primer gol de la nit. Plata per als nois de De la Fuente, alguns dels quals van acabar amb llàgrimes corrent cara avall. Or per a Dani Alves, que ja té 43 títols. Es manté la maledicció. La que diu que un equip espanyol no puja a dalt de tot del podi des del waterpolo masculí d’Atlanta’96. Des d’aleshores, nou finals pèrdues.

Espanya va acabar la pròrroga com havia acabat la primera meitat, desorganitzada i sense nord. Abans del descans Brasil s’acabava d’avançar al marcador en una jugada que parla ben clar de les deficiències de l’equip de De la Fuente en aquesta fase. Alves, l’incombustible, va penetrar per la seva banda com tota la vida i, forçat, va centrar una pilota al cel. Una pilota que va caure a plom i que Zubimendi, Pau Torres i Eric García van ser incapaços de refusar. El més llest va ser Cunha. El futbolista de l’Hertha va batre amb facilitat Unai Simón. La canarinha es va avançar en aquesta jugada, però ja hauria pogut marcar uns minuts abans, quan Richarlison va enviar als núvols un penal. Una pena màxima que l’àrbitre va anar a revisar al monitor i que es podia xiular. Unai Simón va sortir a cegues amb el puny, no va impactar amb la pilota i amb el costat va deixar Cunha fora de combat. L’error des dels onze metres podria haver desanimat el Brasil, però abans i després d’aquesta situació la verdeamarelha es va mostrar superior.

Amb un extrem dret elèctric com Antony (Ajax), que feia anar de corcoll Cucurella, amb la mobilitat de Richarlison, que aprofitava la lentitud d’Eric García i Pau Torres i amb un control de la pilota més gran que el d’Espanya, Brasil tenia el domini.

Mentrestant, l’equip de De la Fuente amb prou feines lligava combinacions. Només Asensio, la novetat després de fer el gol del triomf contra el Japó, deixava alguna pinzellada de tant en tant. Com ara en una centrada que va prolongar Oyarzabal i que Diego Carlos, davant l’assetjament d’Olmo, va estar a punt d’introduir a la seva porteria. Però, si s’exceptua aquesta jugada, l’atac espanyol era més sec que el desert del Gobi. Pedri i Dani Olmo, a qui els pesaven les cames, tot just intervenien. El canari del Barça es va convertir en el futbolista amb més partits aquesta temporada, la barbaritat de 73. De la Fuente no va esperar esdeveniments i va intervenir. Asensio i Merino a la dutxa i Bryan Gil i Soler al camp. Buscava més dinamisme i ho va aconseguir, per bé que les esperances espanyoles se’n podien haver anat als llimbs a Yokohama si Richarlison, després de deixar assegut Óscar Gil, hagués ficat el

Decisiu

Es manté la maledicció que indica que Espanya no guanya un or en equips des d’Atlanta’96

segon. El seu xut el va refusar Simón i va anar a parar al travesser.

Aquí es va salvar Espanya i tot seguit va venir l’empat, després d’una centrada meravellosa de Carlos Soler al segon pal i una rematada potent d’Oyarzabal. No ho va celebrar, ell, però sí els seus companys. Quedava mitja hora i la selecció s’enganxava a la final, amb un Bryan Gil escumós i un Soler revulsiu. El nou futbolista del Tottenham va connectar una fuetada que es va estavellar al travesser i just abans Óscar Gil va ser el protagonista d’una centrada xut que també va picar a la fusta.

Allà havia tingut el matx Espanya, que estava acabant millor el temps reglamentari. Tot i això, per tercer cop consecutiu la selecció arribava a la pròrroga. Per refrescar l’equip va aparèixer Vallejo. I pel Brasil Malcom, que va dotar de nervi el joc del seu equip, que pressionava Espanya. Tornava a entrar aigua al vaixell i, malgrat que De la Fuente va recórrer a Rafa Mir, el gol de Malcom va deixar Espanya sense l’or.c

VINCENZO PINTO / AFP Malcom, exjugador del Barça, va donar l’or olímpic al Brasil amb aquest xut que Unai Simón no va poder aturar tot i tocar la pilota amb el peu