La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un cicló arrasa en els 1.500
Amb 20 anys, Jakob Ingebrigtsen aconsegueix el títol: 3m28s32
Quant de dolor hi ha a l’última recta dels 1.500; tant, que el molinet s’obtura i no s’entreveu la meta, i Jakob Ingebrigtsen (20), que fins i tot sembla que té a tocar el rècord del món (el llegendari 3m26s00 d’El-Guerruj del 1998), sembla que ha deixat de córrer.
No és així, en realitat, i Ingebrigtsen continua corrent fins als 3m28s32, rècord olímpic.
I s’apaga Tim Cheruiyot, convidat d’última hora a Tòquio (havia fallat als trials kenians), que no podrà enllaçar l’or mundial del 2019 amb l’or olímpic. És plata, amb 3m29s01. I sobreviu Josh Kerr, un nordamericà imponent que ara corre per als britànics.
I no té temps d’arribar Adel Mechaal (30), cinquè, tot i que se’n va content perquè a Tòquio ha millorat la seva marca dues vegades, ara fins a 3m30s77.
I per això, hi insisteix:
–Si és que corren més que jo. Quina època que he de viure... Ingebrigtsen ja és el millor migfondista europeu de la història. I Cheruiyot venia com un avió...
I continua parlant Mechaal, suat i xerraire, perquè li encanta parlar en plena descàrrega d’adrenalina, i es lamenta perquè creu que aquest estiu ha competit poc i això li ha tret “el tonet per anar amb els del davant”.
–Havia arribat a Tòquio amb els 3m46s aquest any. I això és molt just. Hauria necessitat més competicions per entrar millor. I tot i així, mira que m’ha sortit bé, eh? Perquè he passat el 1.000 en 2m20s clavats i després no he perdut gens. Però bé: ja tinc un cinquè olímpic, un quart mundial (Londres 2017), un altre cinquè a Birmingham (en 3.000 m indoor el 2018)...
Al davant, fila índia. Ingebrigtsen arrenca, la primera volta en 56s14, i després s’embotella Cheruiyot, com li agrada llançar les segones voltes, per passar els 800 en 1m51s76.
Aquí ja s’ha rendit Ignacio Fontes, el segon dels espanyols, que acaba dotzè amb 3m38s56, però no Mechaal, que maniobra a la meitat de la fila, quina bogeria de cursa a tomba oberta.
En realitat no té més remei, Cheruiyot, un atleta amb cinc marxes, no pas sis, que corre de manera estranya però corre molt, per bé que s’acaba rendint davant Ingebrigtsen: als últims cent el noruec se’n va, obrint-se pas finalment en l’imaginari popular com fa uns dies havia fet Karsten Warholm, plusmarquista i or en els 400 m tanques, per fer del seu país una rara avis en el món de l’atletisme.
D’on surten, els noruecs? Ens ho expliquen ells mateixos, els Ingebrigtsen, en el seu serial televisiu per a l’NHK, la televisió pública noruega: Norwegian Kardashian, els diuen.
Allà descobrim les aventures de la família de set germans liderats pel pare, en Gjert, un paio que ho decideix tot, fins i tot quins dels seus fills valen per córrer i quins no.
Valen en Henrik, en Filip i en Jakob, tots tres campions europeus dels 1.500 m, i també val l’Ingrid, la penúltima, que encara és una criatura i s’ha d’obrir camí en l’atletisme i en la vida.
En Jakob, bé, ja no ha de demostrar res.
En Jakob va sobrat.c
Sir Sebastian Coe s’havia il·luminat aquella nit del 2019 a La Corniche, el calorós passeig marítim de Doha.
El president de World Athletics suava i patia, i com ell, suaven i patien les maratonianes, que queien a terra.
A les dues de la nit la temperatura s’acostava als 29,5 ºC, amb una humitat d’un 73,3%. I a les dones, que es disputaven el títol mundial, se les emportaven en carretons: setanta, n’havien sortit. Trenta no van arribar a la meta.
D’aquí li van ploure les crítiques a World Athletics, i d’aquí que s’il·luminés sir Coe. No tenia cap altre remei: escenes com aquella no s’havien de repetir. Així doncs, va cridar Thomas Bach, cap del COI, i li va proposar de traslladar la marató olímpica, de Tòquio al més oxigenat Sapporo.
(...)
Coe i Bach, a Sapporo, veien ahir la marató femenina i suaven: quan les maratonianes arrencaven, a les sis del matí, el termòmetre ja marcava 26 ºC i la humitat era d’un 50%, i elles el podien sentir i per això, espantades, s’esperaven.
Així doncs, tot va estar contingut fins que Molly Seidel (27), dels Estats Units i valenta, desemmandria la resta, entre elles Peres Jepchirchir i Brigid Kosgei, gaseles kenianes que venen de les terres fresques del Rift però que s’adapten a tot, i van anar rere l’or i la plata, tot i que amb el pitjor temps des de Barcelona’92.c
“Quina època que em toca viure, amb Ingebrigtsen i Cheruiyot”, diu Mechaal, que acaba cinquè amb 3m30s77