Palestina no perd l’esperança de la pau

L’entorn del president Mahmud Abbas explora una treva de Hamàs i un nou govern d’unitat

La pau entre israelians i palestins sembla tan impossible que ni tan sols és adequat parlar-ne, i més quan la tensió amb l’Iran va en augment. Però, tot i així, fa uns dies, en un hotel de Jerusalem oriental, un alt càrrec de l’Autoritat Palestina (AP) molt pròxim al president Mahmud Abbas insistia a fer-ho.

“Hi ha una oportunitat i l’aprofitarem”, deia amb el cinisme però també amb la tranquil·litat de qui ha vist perdre desenes d’oportunitats per resoldre el més violent i persistent conflicte de la història contemporània.

Donald Trump i Benjamin Netanyahu

ja no hi són. Joe Biden es disposa a reobrir el consolat dels EUA a Jerusalem, que serveix d’ambaixada enfront dels palestins, es mostra amb disposició que l’Organització per l’Alliberament de Palestina (OAP) reobri l’oficina a Washington i ha promès desenes de milions de dòlars per reconstruir Gaza. El primer ministre israelià, Naftali Bennet, es queixa d’aquest canvi d’actitud a Washington, però entén que a Israel li interessa millorar la relació amb l’Autoritat Palestina, i més ara que el seu govern depèn del suport d’un partit islamista i el conflicte palestí, a més de territorial, és racial i afecta la convivència dins del mateix Israel.

“Tornem a anar de quatre grapes”, assegura el nostre interlotruir cutor, que s’estima més mantenir l’anonimat “perquè qualsevol protagonisme malmetria les mesures de confiança que hem d’aplicar”.

Recuperar la confiança sembla una altra quimera. No hi ha divendres en què l’exèrcit israelià no mati algun palestí a Cisjordània. Un nen i uns quants adolescents han mort a trets les últimes setmanes, però malgrat el dolor per aquestes tragèdies, l’AP ha reaccionat amb calma.

Gaza, a més, recupera el pols després dels bombardejos que va rebre al maig. Els milicians encara llancen globus incendiaris contra els camps de cultiu israelians, però, tot i així, Israel ha ampliat de sis a dotze milles la zona de pesca i ha autoritzat l’entrada a la franja de més medecines, aliments i materials diversos per a la reconstrucció.

“A tots ens interessa reconstruir Gaza –reconeix el polític palestí–, però volem anar més enllà; volem, per exemple, que

Hamàs deixi les armes i que Egipte supervisi aquest procés de desarmament”.

Hamàs és considerada una organització terrorista a Europa i els EUA. El seu objectiu és desIsrael. “Entenc l’aparent disbarat del que dic –insisteix el nostre interlocutor–, però Hamàs sap que no pot continuar per la via armada. Tot i que al maig va assumir el lideratge de la defensa de Jerusalem, el control de Gaza se li escapa de les mans. Necessita una treva per aturar la destrucció a la franja. Egipte, per la seva banda, és enemic declarat dels islamistes i de Hamàs en particular, però la dictadura militar d’AlSissi té molts pecats que fer-se perdonar a Europa i els Estats Units i la seva mediació a Gaza seria una manera d’aconseguir-ho”.

L’AP intenta que Hamàs declari una treva d’un any. El desarmament aniria paral·lel a l’assumpció de més responsabilitats, “com recuperar el control dels punts fronterers”, avança la nostra font. Alhora, “durant aquest any un govern independent i consensuat per totes les faccions palestines s’encarregaria de reformar a fons l’Administració i establir les bases per a unes eleccions amb la participació de Hamàs”.

Palestina no fa eleccions des del 2006. Les que estaven convocades per al maig s’han ajornat de manera indefinida. La corrupció i la ineficàcia en la gestió dels afers més quotidians sobrecarreguen una jerarquia molt envellida i allunyada de la joventut. Si hi hagués hagut eleccions, Fatah, el partit de Mahmud Abbas (83 anys), hauria pogut aconseguir el poder.

“Abbas és el problema, però també la solució”, afirma el seu col·laborador. “No té recanvi, però no hi ha ningú més capaç d’unir el poble palestí”.

Que israelians i palestins recuperin una mica de confiança també depèn molt de l’Iran. “Només si un nou acord nuclear obliga la república islàmica a deixar de donar suport a Hizbul·lah i les milícies a Gaza, podrem avançar. És difícil, però aquí tot sempre ho ha estat i, malgrat els fracassos, encara creiem que podem aconseguir una coexistència no-violenta”.c

Egipte estaria cridat a supervisar el desarmament de les milícies islamistes a Gaza