La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els manuscrits de Céline, 77 anys després
L’escriptor va deixar dos milers de folis i una novel·la inèdita a casa seva, a París, quan va fugir a l’Alemanya nazi
Revolució de la història literària del segle XX”, pronostica David Alliot, expert en Céline, després de la troballa –amb aura de fulletó– de milers de folis manuscrits del mític i polèmic autor del Viatge al final de la nit, però també de pamflets antisemites. A més d’una novel·la desconeguda, titulada Londres, mil folis manuscrits de Mort a crèdit ,600 del cèlebre Casse-pipe i dotzenes de textos i documents van ser en parador desconegut des que algú els va robar de l’apartament de Montmartre, d’on Céline va sortir cames ajudeu-me així que es va assabentar del desembarcament aliat, el 1944.
La història és una novel·la en si, amb protagonista desconegut que hauria dipositat “un metre cúbic de manuscrits” a la redacció de Libération, per al llavors crític de teatre Jean-Pierre Thibaudat. Thibaudat va acceptar guardar silenci fins a la mort de Lucette Destouches, la vídua de Céline, “a fi de no enriquir-la”, com li hauria recomanat el donant, que deia que era d’esquerres. Llarg se'l fiava: la fidel Destouches va morir més que centenària, després del seu 107è aniversari, el novembre del 2019.
“Aquells arxius oculten una bomba atòmica”, es va enardir David Alliot, autor d’una dotzena d’obres sobre Céline, formador de llibreters i editor de llibres de bibliòfil.
Alliot subratlla que
“fins avui només coneixíem 50 pàgines de Casse-pipe. Els
800 folis recuperats permetran llegir per fi la trilogia concebuda per l’escriptor per explicar la guerra 1914-1918”.
És a dir, des que Louis-Ferdinand Destouches (1894-1961), la seva identitat civil, s’integra al 12è regiment cuirassat de Rambouillet, fins al front de la guerra que va costar a França més d’un milió de morts. Un lector conscienciós començaria per Mort a crèdit, continuaria amb Casse-Pipe i acabaria amb Viatge al final de la nit .Detall: el llegendari Viatge –premi Renaudot, consol perquè li van negar el Goncourt que se li presumia– va ser publicat gairebé simultàniament en castellà (1932). Però Mort a crèdit va sortir quatre anys després. I de Casse-Pipe n’hi ha, en castellà, la versió mutilada del 1952.
A D’un castell a l’altre (1957 a França i a Espanya) Céline ja es queixava: “Em van desposseir de tot: no em van deixar ni un mocador ni una cadira ni un manuscrit”. Set anys abans, en una carta al seu amic Pierre Monnier,
reiterava el seu propòsit de puntualitzar “que si Casse-pipe és incomplet es deu al fet que els depuradors van llençar la continuació i el final, 600 pàgines del manuscrit, a les galledes d’escombraries de l’avinguda Junot. set dècades van rastrejar sense èxit les alternatives del furt manejaven dos autors possibles. Oscar Rosembly, cors, que era comptable de l’antisemita Céline, malgrat la seva condició de jueu, tenia les claus de l’apartament de la rue Girardon. I aquell domicili va ser durant molts anys, després de l’Alliberament, el d’“un tal Morandat, amic de De Gaulle”, segons carta de Céline a Henri Poulain, del 1947.
Personatge complex, Destouches/Céline. Primer, el jove
Els fulls recuperats permetran llegir per fi ‘Casse-pipe’ , de la qual fins avui només es coneixien 50 pàgines
practicant i després metge de pobres, també soldat compromès. I un seductor del qual la documentació trobada ratificaria la llegenda d’una filla secreta, fruit de les seves relacions amb una infermera de guerra (“la senyoreta Espinasse” a les pàgines trobades de Casse-pipe), de qui explica un escabrós detall: “masturbava soldats morts”.
L’escriptor “de talla excepcional, amb un paper decisiu en la història de la novel·la moderna”, segons el crític George Steiner, beu de l’argot de la seva època i del llenguatge parlat –raresa en la literatura francesa– i inventa una escriptura falsament col·loquial. Cèlebre crític i novel·lista, Julien Gracq ho va explicar així: “El que més m’interessa és l’ús eficaç d’aquella llengua completament artificial, és a dir enterament literària, que Céline va crear a partir del francès parlat”.
En fi, l’antisemita delirant i pamfletari incansable, també hauria estat, denuncia el filòsof i historiador de les idees PierreAndré Taguieff, un col·laboracionista convençut. “Ja hem denunciat, a Céline, la race, le Juif (Fayard), amb fonts històriques i arxius inèdits, que, sota l’Ocupació, Céline va denunciar als nazis almenys tres metges: un cirurgià i dos escriptors, com a jueus, i un jove resistent bretó”.c