La Vanguardia (Català-1ª edició)
Lliures, la Lliga i el PNC fan un primer pas per fusionar-se aquest any
PDECat i Convergents també participen en aquestes negociacions discretes
És un primer pas, però és irreversible, asseguren. La Lliga Democràtica, el Partit Nacionalista de Catalunya i Lliures han segellat un compromís en un document rubricat pels seus dirigents –Astrid Barrio, Marta Pascal i Antoni Fernández Teixidó–, a què ha tingut accés La Vanguardia, en què es comprometen a “unir esforços” i confluir en un mateix partit. El cert és que aquestes formacions, amb PDECat i Convergents, que ja tenen un pacte de coordinació i col·laboració entre si, treballen discretament des de fa temps per crear un espai de “centre ampli” que faci front a la deriva esquerrana que, a parer seu, regeix la política catalana.
En les negociacions estan representats els cinc partits i s’espera que quan es culmini el procés a la tardor en un congrés també formin part d’aquest nou espai PDECat i Convergents. Tot i que la formació hereva de
Convergència –que va ser informada del document–, ara liderada per Àngels Chacón, va “a un altre ritme” i “té els seus temps”, assenyalen els signants.
Ara per ara s’han creat quatre comissions de treball en què hi ha els cinc partits. Una de relacionada amb l’estratègia i la comunicació, una altra de programa ideològic, la tercera és organitzativa i la quarta és municipal, amb dos grups, un d’específic per a Barcelona i un altre per a la resta de Catalunya. En aquestes comissions ja s’ha acordat que els actors conflueixin abans que s’acabi l’any en un sol partit amb un nou nom. Tot i que no s’ha concretat com ho farà el PDECat i el més probable és que hi hagi una coalició d’aquest nou subjecte amb la formació de Chacón, amb molta més força i drets electorals.
No és el primer intent d’unir les diferents marques que van sorgir al tauler polític català després que Convergència abaixés la persiana. Però ha estat ara, després dels comicis al Parlament del mes de febrer i sense cap votació prevista fins d’aquí dos anys, que ha estat possible l’entesa i que tots sintonitzin una mateixa freqüència. A més, després de la concessió dels indults i amb la pandèmia pel mig, les diferències d’aquests partits en l’eix nacional poden quedar més diluïdes i es donarà prioritat al projecte de país. “Entre Junts i el PSC hi ha un espai per ocupar”, assenyalen des del PNC. “Volem que tot conflueixi en un projecte de futur i no pas de nostàlgia”, afegeixen.
El PDECat, per la seva part, treballa en la seva estratègia per a les eleccions municipals del 2023 després de la renovació de la seva direcció i dels seus dirigents locals i té previst reunir el consell nacional a començaments d’octubre. També té sobre la taula l’acord pendent amb
“Volem que tot conflueixi en un projecte de futur i no pas de nostàlgia”, asseguren els implicats
la resta de partits, tal com han apuntat en entrevistes recents amb aquest diari tant Chacón com David Bonvehí, ara president sense poder executiu.
Més enllà de la implicació dels diferents partits que configuraran aquest nou espai de centre també n’hi haurà de la societat civil i s’obre la porta a incorporar independents, tal com destaquen des de Lliures i com afirmava Chacón: “No es tracta només d’arribar a un acord amb altres partits, el nostre projecte no és només això. També engloba la societat civil i nous actors”.
La secretària general del PDECat, de fet, durant l’entrevista no tancava la porta a la fundació d’un nou partit o a un canvi de marca. “Veurem quin és la fórmula per concentrar aquest espai, tothom sap que el representem però convé actualitzar les propostes ideològiques”, assenyalava sobre tot aquest afer.