Alarma mundial pel canvi climàtic

Què més ha de passar perquè governs, empreses i ciutadans del món sencer reaccionin amb la intensitat i eficàcia necessària per salvar la Terra de l’escalfament climàtic i els seus terribles efectes? Amb la màxima urgència cal instaurar a escala global algun tipus de taxa o impost perquè qui contamini i destrueixi el planeta pagui pels danys que provoca o pugui provocar. No hi ha llenguatge més clar i directe que aquest perquè tots ho entenguin, des de les grans companyies petrolieres fins a l’últim dels ciutadans.

No pot sortir de franc contribuir a la catàstrofe climàtica que ja comencem a patir i que sobretot pagaran les noves generacions. No hi ha planeta B i no podem deixar-los un hàbitat castigat pel desglaç dels pols, la pujada del nivell del mar fins a dos metres, l’acidificació dels oceans, les onades de calor, les sequeres, els huracans, les tempestes i les inundacions cada vegada més freqüents, així com les fams i les migracions de milions de refugiats climàtics.

El moment d’actuar definitivament i contundentment contra el canvi climàtic és ara, per sobre de nacionalismes, interessos polítics i econòmics. L’informe presentat ahir pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), elaborat per centenars d’experts reunits per l’Organització de les Nacions Unides (ONU), és terrorífic i demolidor. En tots els seus escenaris, en els quals pronostica desastres sense precedents, la temperatura de la Terra s’incrementarà 1,5 graus centígrads d’aquí nou anys, el 2030, un decenni abans del que s’havia previst a l’Acord de París firmat el 2015, ja que les emissions de gasos d’efecte hivernacle han augmentat acceleradament aquests anys en lloc de reduir-se.

Els habitants de la Terra ja no disposem de marge de maniobra. A partir de la conferència del clima de Glasgow (COP26), convocada per d’aquí tres mesos, cal prendre decisions dràstiques d’obligat compliment per a tots els països. Ja no hi ha temps per contemporitzar. Des de l’Acord de París hem tingut temps per corregir el rumb del clima, no ho hem fet i ho pagarem car. Només fortes, immediates i sostingudes reduccions de les emissions de diòxid de carboni i d’altres gasos d’efecte hivernacle podrien atenuar el canvi climàtic en marxa. Però encara que s’aconseguís estabilitzar les temperatures podria trigar més de vint anys.

L’informe de l’IPCC és rotund –per si hi havia dubtes– quan afirma que és l’activitat de l’home la causant del canvi climàtic més greu dels últims 2.000 anys que comença a experimentar la Terra. És cert que no havien viscut mai 7.800 milions de persones sobre aquest planeta. Però també ho és que no hi havia hagut mai un desenvolupament tecnològic tan avançat i amb prou mitjans per arbitrar una vida en harmonia amb la natura.

El terrible informe de l’IPCC va alarmar ahir tots els governs del món i es van multiplicar les declaracions oficials sobre la necessitat d’adoptar mesures més dràstiques contra el canvi climàtic. Del que es tracta amb urgència és de posar fi a l’ús de les energies fòssils i optar per les renovables. Es pot fer i cal fer-ho. Ningú no ha dit que sigui fàcil eliminar-les. És un gran desafiament, ja que hi ha molts interessos i molt poderosos que s’hi resisteixen. Però la Terra no pot hipotecar el seu futur pel benefici d’uns quants. Cal optar per la revolució energètica. S’ha de fer amb grans decisions per part dels governs, però també aconseguir canvis en l’estil de vida i de consum de cada ciutadà. És una responsabilitat de tothom.c

L’IPCC adverteix que l’escalfament del planeta s’accelera i que pot ser irreversible