Barcelona, alts i baixos

Barcelona, com totes les ciutats, ha passat per alts i baixos. Així, va tenir rellevància a l’època medieval i d’allí la ingent quantitat de monuments gòtics que atresora. Després, gràcies a la revolució industrial i també del comerç amb Amèrica, que van enriquir una burgesia emprenedora i compromesa, hi va haver dos moviments arquitectònics: un d’iniciativa privada (el modernisme) i un altre públic (el noucentisme). Ja abans aquesta mateixa burgesia havia estat capaç d’alçar una de les òperes més belles del món, el Gran Teatre del Liceu. I els anys 1888 i 1929 la ciutat va celebrar dues exposicions Universal i Internacional, respectivament, que la van projectar al món, com després es repetiria amb els Jocs Olímpics del 1992.

Amb el franquisme, Barcelona va viure una etapa grisa. Per edat, no vaig viure aquella època, però l’actual, potser per allò que els extrems es toquen, la recorda per la deixadesa, la brutícia, la pobresa, la inseguretat, etcètera.

Ada Colau va prendre el relleu de l’Ajuntament d’una ciutat que des de la restauració de la democràcia havia ressorgit, sobretot per la col·laboració publicoprivada, i era referent internacional, un model d’èxit i amb un Ajuntament amb bona salut econòmica.

La Barcelona de Colau és una ciutat que ha girat l’esquena a la iniciativa privada i refusa tot allò que li proposa, com per exemple el Museu de l’Hermitage. Aquest model trenca amb la tradició de Catalunya i, vist l’estat en què es troba la ciutat, el canvi ha estat a pitjor. Ha perdut ambició i és un Ajuntament que posa obstacles al desenvolupament econòmic.

Tenim alguns brots verds, com el posicionament de la ciutat en els sectors tecnològic, científic o de start-ups. Manquen dos anys per a unes noves eleccions i així poder deixar enrere gairebé una dècada de declivi i degradació.

Òscar Martí con antelación? Barcelona se está convirtiendo en una ciudad absurda, incómoda y hostil.

María Antonia Perarnau

entre el 1850 i el 2020 1850 2020