La Vanguardia (Català-1ª edició)
La variant beta salta als ratolins de laboratori i els encomana una covid lleu
La variant beta, l’abans anomenada sud-africana, salta als ratolins. Una investigació duta a terme pel grup de l’hospital Germans Trias i Pujol, l’IrsiCaixa, el supercomputador BSC i l’IRTACresa han comprovat com aquesta variant, més capaç d’infectar i d’escapar de la vacuna que el coronavirus de la primera onada, pot infectar ratolins normals de laboratori. Per primera vegada fa aquest salt.
Aquest consorci d’investigació analitza totes les variants que s’aïllen en mostres de malalts de l’hospital de Can Ruti i les conrea per provar-les en animals. Fins ara havien transmès la infecció només a ratolins humanitzats, transgènics que porten incorporat un receptor ACE2 humà perquè el virus sigui capaç d’entrar a les seves cèl·lules. Fins ara el virus només hi entrava si hi havia aquest receptor humà.
En aquesta situació, la variant beta arribava immediatament a l’animal, l’infectava i li acabava provocant la mort. Més de pressa que la primera versió del coronavirus SARS-Cov-2, tal com passa en els humans.
Però quan van provar d’inocular-lo a les fosses nasals de ratolins normals de laboratori, van comprovar que aquesta variant els infectava. El virus es va adaptar al mateix receptor ACE2 del ratolí: l’infectava, l’animal generava anticossos i al cap de tres dies vencia la infecció amb gran eficàcia.
“Els produeix una versió lleu i manejable, però ha saltat d’espècie”, adverteix Julià
Blanco, investigador de l’Institut Germans Trias i Pujol a l’IrsiCaixa i un dels signants de la investigació.
La part bona d’això és que es podrà investigar amb ratolins molt més fàcils i barats. I això posa a l’abast de molts més investigadors la recerca de respostes. “Els ratolins infectats són els que ens permeten provar vacunes o antivirals”, indica Blanco.
La part preocupant és que aquest salt tan ràpid a una altra espècie la pot convertir, a
El descobriment de Can Ruti, Cresa i el BSC mostra l’adaptació del virus, que podria fer el reservori en una altra espècie
aquesta o a d’altres, en reservoris del virus. Mentre els humans es defensen.
“Amb cada nova variant ens enfrontem a una loteria”, adverteix l’investigador. “Hem de ser molt curosos i tenir una perspectiva global, d’una única salut. No només pensant en humans, sinó també tenint en compte la salut animal i ambiental, perquè els canvis ambientals estan influint en aquest nou contacte entre espècies”, recorda Blanco.c