La Vanguardia (Català-1ª edició)
Com es va convertir la Pepsi en potència militar gràcies a l’URSS?
L’estiu del 1959 al món hi feia un fred que pelava. Parlem de geopolítica. La relació entre els Estats Units i la Unió Soviètica passava aquell conegut període de tensió que en pocs anys portaria el planeta al caire de l’abisme en la crisi dels míssils. Amb tot, aquell últim estiu dels cinquanta el president Dwight Eisenhower i el primer ministre Nikita Khrusxov apostaven per la distensió i la “coexistència pacífica”.
El resultat més insòlit d’aquella aposta pel desglaç va ser l’establiment de la Pepsi a l’URSS a canvi de 17 submarins, un creuer, una fragata i un destructor a preu de ganga. L’acord es va demorar fins al 1972, ja amb Bréjnev i Nixon com a líders. I va ser un miracle després que els soviètics fessin caure un avió espia U2 dels Estats Units el 1960, així com de l’intent d’invasió de Cuba pels EUA el 1961 i de la fatídica crisi dels míssils el 1962.
L’aliança es va gestar de manera aparentment fortuïta, gràcies als reflexos i la perseverança de l’executiu de la companyia Donald Kendall: un paio llest i temible a qui s’atribuiria el pla per enderrocar Salvador Allende. L’entesa es va materialitzar el 24 de juliol del 1959, durant l’Exhibició Nacional Americana que el govern dels Estats Units havia organitzat al parc Sokólniki de Moscou. Eisenhower hi va enviar com a representant el seu vicepresident, Richard Nixon. En un moment de la recepció, Kendall va veure que el mandatari soviètic suava. I de seguida li va oferir un gotet de Pepsi. Va ser la bomba. La foto de Khrusxov fent un glop d’una de les begudes emblemàtiques de l’imperi ianqui, davant l’atenta mirada del vicepresident Nixon i el president rus Kliment Voroixílov, va donar la volta al gèlid planeta.
Quan l’acord per a la instal·lació de la Pepsi en territori soviètic va tirar endavant, es va plantejar el problema del canvi entre dòlars i rubles a causa de les restriccions de l’URSS sobre la circulació de la seva moneda. Solució? Una de barata. A canvi de muntar a l’URSS una desena de fàbriques de la Pepsi, que acabarien sent vint, la companyia va obtenir els drets de comercialització de la vodka Stolichnaya en territori dels Estats Units.
Amb la crisi de l’URSS als vuitanta, la capacitat productiva de vodka va caure fins al punt d’impedir el compliment del pacte, que, a més a més, expirava el 1989. Però a Moscou volien renovar la relació, i així no decebre (més) la seva gent. Llavors algú a Moscou va tenir la idea d’oferir a la Pepsi 17 submarins de la seva armada, per només 150.000 dòlars la unitat, més un creuer, una fragata i un destructor. La multinacional ho va acceptar, i al cap de poc temps va vendre la flotilla
D’entrada, a canvi d’instal·lar-se a l’URSS, la Pepsi va aconseguir els drets de venda de la vodka Stolichnaya
a una empresa sueca sota condició que la convertís en ferralla. Allò no va impedir que, mentrestant, la Pepsi es convertís en una senyora potència militar. En la transacció, la companyia va obtenir 300 milions de dòlars.
L’entrada de la Pepsi a l’URSS va ser un refrescant avançament de la caiguda del teló d’acer. I del retorn del capitalisme a Rússia, també anticipat pel primer anunci pagat per la televisió soviètica: un videoclip protagonitzat per Michael Jackson. Música, bombolles i bon rotllo per vèncer l’adversari als fronts de la cultura, els sentits... i el consumisme.