La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Quedem atrapats en vides que no volem”
Assum Guardiola aborda a ‘Blau’ la gestió de la pèrdua i el llegat que han d’assumir els que es queden
El color blau és el que ha inspirat Assum Guardiola (Mata, Pla de l’Estany, 1973), escriptora, dinamitzadora de clubs de lectura i formadora en escriptura creativa, per escriure la seva primera novel·la, Blau (Comanegra). “El color blau és la part més simbòlica de la novel·la, és el lligam dels fets que hi passen”. Però al llibre hi surten més colors: els dels sobres, els papers, la tinta: “Segurament és per la manera que tinc de mirar-me la realitat”, explica.
Blau va quedar finalista del premi Casero el 2019 i ara veu la llum per relatar el retrobament de dues amigues, la Laura, la narradora, i la Ruth. Es retroben per casualitat deu anys després de la mort de l’Abril, la tercera amiga de joventut. “La història tracta del pas del temps i de la joventut perduda. Veiem molt poc en els altres i, quan passen deu anys, és més evident –detalla Guardiola–. La novel·la aborda com gestionem les pèrdues i l’aferrament a algunes coses”.
La pèrdua i el que comporta de gestió per als que es queden es fa palès a través de la mort de l’Abril, que deixa deures per fer, i, en segon terme, la del pare de la Ruth. “Hi apareixen dos dols i també el tema de l’aferrament, que el vaig descobrir a mitja novel·la. Com ens aferrem a les persones, als objectes, a les creences i de com ens és de complicat deixar-ho anar”, diu l’autora. “Això es posa de manifest en el retrobament de la Laura i la Ruth i l’amiga que ja no hi és. A més, l’Abril deixa un llegat i això influeix en les coses que hem de fer, en la vida que hem de portar després d’aquesta mort”.
“També hi ha el tema del paradís perdut, no de la infantesa, sinó de la joventut –continua–. El viatge a Eivissa representa l’últim moment de viure la vida al màxim, quan encara no tenen gaires preocupacions d’adultes i es poden desenvolupar en tota la seva esplendor. La malaltia de l’Abril és el detonant i el començament del camí cap a la maduresa. En el cas de la Ruth, a més, acaba quedant enganxada en una vida que li ha vingut donada però que no és la que voldria viure. Quan es retroba amb la Laura al cap de deu anys és quan se n’adona”. Guardiola
apunta: “Estic envoltada de gent a qui li ha passat. Jo mateixa, en algun moment, he estat a punt de quedar atrapada en un lloc on no volia ser”.
Les protagonistes se situen entre els 40 i els 50 anys i viuen amb naturalitat les relacions amb dones o amb homes: “A la generació seva, tot i que l’homosexualitat ja començava a ser més visible, encara no ho era com ara. Per això a la Laura li costa tant aquest procés de saber-se qui és. La novel·la també va de com es forja una identitat i, per això, que hi hagi un referent fa que aquest procés pugui ser més senzill. La generació anterior encara ho va tenir més complicat”.
El lector es demana si és ètic que algú que s’està morint ens posi deures: “És una de les grans preguntes que s’hi plantegen. La
L’amiga morta deixa deures i això “influeix en les coses que hem defer,enlavidaque hem de portar”
Laura s’hi enfronta a l’encàrrec de l’Abril, que li diu que publiqui els seus poemes. Ella expressa que aquest dol li hauria d’haver passat d’una altra manera, però, com que rep un llegat, es veu obligada a plantejar-s’ho. Quan ens estem morint, apareix el tema de la immortalitat, però per a la persona que es queda pot ser un llast, perquè necessita passar les fases del dol i fer net”.
La Laura vol escriure la seva novel·la, però no se n’acaba de sortir. Blau és la novel·la de la Laura? “La novel·la neix d’emocions viscudes. Quan poses la realitat dins la novel·la deixa de ser la realitat, ja és ficció. I sí, la Laura és com el meu alter ego, però ja no soc jo”, conclou.c