Però hi havia pandèmia?

L’adeu va ser molt dur. Per a tothom. El president Laporta no va poder complir el seu compromís electoral, el número u del món no es va aconseguir quedar al club (ara sí) que s’estimava i el barcelonisme, sorprès i impactat, havia de dir adeu al millor jugador de la història a través d’una pantalla de plasma. Tothom esgrimeix que va fer el possible, però en aquest comiat hi ha un mal rerefons.

En cap de les dues compareixences ni Laporta ni Messi van esmentar la paraula pandèmia ,i és una de les causes principals de la situació. No va ser l’única i potser, per a un sector, ni tan sols va ser transcendent. Però ho ha estat. Si el Barça ingressés el mateix que abans de la covid no hi hauria hagut cap problema, encara que la situació econòmica fos evidentment dolenta. Això és inqüestionable. De vegades fa la sensació que els interessos prevalen per sobre de la realitat i que aquesta pandèmia duríssima s’oblida massa aviat.

El regust final no és bo. Per part del club queda un punt, mai declarat, que l’altra part hauria pogut fer més esforç. Per part de Leo i el seu entorn queda la sensació que el club hauria pogut fer bastant més per estar a l’altura dels sacrificis del jugador. I el barcelonisme pensa per sectors: un, que la situació econòmica heretada ha estat la clau; un altre, que la directiva actual podria haver rebaixat els salaris, vendre algun jugador i dur a terme el projecte del Barça Corporate;

En els discursos de Laporta i Messi no es va pronunciar la paraula ‘covid’ en cap moment

un tercer, que l’etapa de Messi ha estat gloriosa però que ja és hora de començar un nou projecte. I encara en quedarien dos més: un que pensa que el pes del jugador al vestidor els últims anys no ha suposat un bé a la plantilla i un altre que creu que caldria renovar Messi a qualsevol preu encara que el club s’endeutés.

Durant temps encara es donarà voltes a aquest episodi trist i els cercadors de culpables (raça mai extingida) aniran col·locant etiquetes per servir els seus interessos. Mentrestant, el Barça (el més important) començarà una etapa que ha d’estar presidida per la il·lusió, en lloc del desencant. Disposa de jugadors joves prou protagonistes per captivar la gent blaugrana. Koeman és el tècnic ideal per dur a terme la revolució de la joventut i ara tots els components d’aquesta plantilla disposen de l’oportunitat d’oferir la seva vàlua sense escudar-se en el petit geni que ho salvava gairebé tot. És moment de reivindicar-se.

A Messi cal agrair-li haver estat l’artífex de la construcció del millor Barça de la història. Sense ell no hauria estat possible. Això queda per a la història i per al sentiment íntim de cada culer que ha viscut podent gaudir del millor jugador de la història. Això queda per sempre.