La Vanguardia (Català-1ª edició)

Del sintètic i del carboni

“La tecnologia és a la nostra vida, no podem obviar-ho”, diu sir Sebastian Coe, cap de World Athletics

- SERGIO HEREDIA Tòquio. Enviat especial

A l’Estadi Olímpic de Tòquio, l’atletisme ha deixat aquest saldo: Tres rècords del món. Dotze rècords olímpics. 28 rècords continenta­ls.

I 151 rècords nacionals. Això mai s’havia vist en la història més recent de l’olimpisme, i per això sir Sebastian Coe (64), president de World Athletics, la federació internacio­nal d’atletisme, aplaudeix els nois i noies des de la sisena planta del colossal Big Sight toquiota i somriu quan li pregunten pels efectes de la tecnologia en l’atletisme, ja que no és la primera vegada que això passa, i

World Athletics va invertir prop d’un any a establir quins tipus de sabatilles eren vàlids per als Jocs

Andrea Vallauri, dissenyado­r del sintètic de Tòquio, calcula que la superfície millora l’atleta un 2%

no és la primera vegada que l’hi pregunten:

–Crec que els avenços actuals en la tecnologia i en la ciència mèdica no els havíem vist abans. Però tot això és una cosa necessària i inevitable. I el que hem de fer és establir uns límits que ningú no pugui sobrepassa­r –diu el cap de l’atletisme.

Assegut al seu costat, intervé Jon Ridgeon (53), abans un corredor de tanques de nivell internacio­nal i avui el director executiu de l’ens:

–Al món la tecnologia està accelerant. Si ho està fent la societat, per què nosaltres no abraçarem tota aquesta innovació? Només necessitem un nivell de regulació acceptable. I això fem des de fa dos anys –diu.

Per explicar el present, Sir Sebastian

Coe es remet a Mèxic’68, els Jocs de Bob Beamon, Dick Fosbury, Irena Szewinska i les mans enguantade­s de negre al podi.

I compara aquells dies amb els actuals:

–A Mèxic’68 van aparèixer les pistes sintètique­s [de tartan, substituin­t la cendra], les sabatilles [de claus], fins i tot va entrar en escena l’altitud [influent llavors, tal com a Tòquio ho ha estat la humitat]. A Tòquio, la firma Mondo [acapara la producció de pistes sintètique­s a gran escala] ha aconseguit que els fondistes sentin més fresques les cames i que els velocistes es desplacin més de pressa. Aquesta combinació és perfecta.

Tot aquest debat no és nou. Aclaparat per un reguitzell de plusmarque­s en curses en ruta, World Athletics va invertir un any a establir quin tipus de sabatilles eren vàlides, quin gruix podien tenir les soles, quines marques s’homologari­en i quines no.

Tot arrenca amb Nike i les sabatilles màgiques d’Eliud Kipchoge, prototip que la firma del swoosh havia dissenyat per al projecte Breaking 2 del 2016, i que exageraria encara més ja el 2019, amb el projecte Ineos.

A les VaporFly i a les AlphaFly les acompanyar­ien les DragonFly, model amb claus per a pista que ja regalaria registres sorprenent­s al Mundial del 2019, a Doha.

–Però també altres firmes han entrat en aquesta història. S’ha vist Sydney McLaughlin guanyar amb New Balance. Dalilah Muhammad portava Nike [MaxFly]. Karsten Warholm, Puma. Molts velocistes duien Adidas. Intueixo que per al proper any tots estaran al mateix nivell tecnològic –diu sir Coe, que no entén les protestes de Warholm (“Rai Benjamin vola en l’aire”, va dir el noruec, ironitzant sobre el calçat del nord-americà), i que incorpora un altre element: el sintètic.

–Crec que les pistes són ara un 2% o un 3% més ràpides –diu.

I no va desencamin­at. Andrea Vallauri, dissenyado­r del sintètic de l’Estadi Olímpic de Tòquio, calcula que, sobre aquest sintètic granulat i hiperreact­iu, el rendiment dels atletes pot millorar fins a un 2%.

–La pista és fina, de 14 mil·límetres, però li hem incorporat un granulat de cautxú. I a la capa inferior de la pista hi hem afegit un disseny hexagonal que crea petites bosses d’aire. No només absorbeixe­n la trepitjada de l’atleta, sinó que li tornen l’energia.

–Però tots ja portem fibra de carboni i tots hem competit a la mateixa pista, de manera que s’ha acabat el debat –diu Adel Mechaal, cinquè en 1.500.

A Tòquio, Adel Mechaal ha batut la seva marca personal en dues ocasions, des dels seus 3m33s91 previ fins al 3m30s77 amb què va abandonar el Japó.c

'/�-,

 ?? MICHAEL STEELE / GETTY ?? Unes sabatilles de competició, sobre el sintètic de l’Estadi Olímpic de Tòquio, aquests dies
MICHAEL STEELE / GETTY Unes sabatilles de competició, sobre el sintètic de l’Estadi Olímpic de Tòquio, aquests dies
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain