La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’escalada del preu de la llum torna a superar màxims històrics a l’agost
El cost mitjà assolirà avui 111,88 euros el MWh amb pics de 120 euros
Entre les 20 i les 22 hores d’avui dimarts, els consumidors espanyols pagaran 120 euros per cada megawatt d’electricitat que consumeixin. La mitjana del cost del megawatt-hora (MWh) al llarg de tot el dia serà de 111,88 euros i en cap moment el preu no baixarà dels 100 euros. Un màxim que en menys de 24 hores haurà volatilitzat l’anterior rècord històric, marcat ahir mateix amb una mitjana de 106,74 euros MWh, segons les dades publicades per l’Operador del Mercat Ibèric de l’Electricitat (OMIE).
Aquesta dada suposa un sobrecost del 188% respecte al preu que els més de 10 milions de consumidors amb tarifa regulada (PVCP) van pagar fa just un any, també en plena onada de calor, i confirma la tendència alcista de què ja va advertir la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, a finals de juliol, el mes que, fins ara, ha estat el més car de la història de la llum a Espanya amb un preu mitjà de 92,42 euros MWh.
La situació està lluny de revertir-se. “Els mercats futurs apunten que l’escalada continuarà els propers mesos i el que resta d’any”, adverteix Xavier Sala, economista de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
El problema amenaça de convertir-se en el maldecap que pot complicar la tranquil·litat estiuenca al Govern central. Ahir mateix, la vicesecretària de Política Social del Partit Popular, Ana Pastor, ja va retreure al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que continuï de vacances sense prendre mesures amb la llum marcant preus màxims. “On és el seu ‘escut social’?”, li va retreure l’exministra.
En la mateixa línia, l’organització de consumidors FacuaConsumidors en Acció reclama que el Govern central emprengui noves mesures per posar fre a l’“especulació” en la fixació de les tarifes elèctriques.
Les intenses escalades de preus registrades al juliol i part de l’agost han deixat gairebé sense efecte les mesures adoptades fins ara per l’Executiu, com són la baixada de l’IVA del 21% al 10%, que segons l’aprovat fins ara estarà vigent fins a final d’any, i la rebaixa del 7% d’impost de generació elèctrica vigent durant un trimestre.
L’altra mesura per pal·liar l’impacte de la pujada de preus a les butxaques dels consumidors va ser l’entrada en vigor, al juny, d’un nou sistema tarifari amb trams horaris. “Es pretenia canviar els hàbits dels consumidors, per rebaixar la despesa, però ni rebaixa tant la factura ni té gaire efecte en el consum final. No t’aixeques a les tres del matí per posar rentadores”, reconeix Xavier Sala.
Entre la desena de propostes que ha llançat Facua per provar de pal·liar l’impacte d’aquests preus en les economies familiars hi ha la de modificar els trams horaris definits. “El que està passant ara és que el rebut final de les llars pot arribar a ser més alt que abans de la baixada de l’IVA perquè s’està fent ús de l’energia en el tram més car”, assegura Miguel Ángel Serrano, vicepresident de Facua.
Des d’aquesta organització de consumidors també consideren imprescindible abordar canvis en el bo social, un descompte que s’aplica als consumidors més vulnerables, “però no deixa de ser una rebaixa sobre el percentatge del cost total de la factura. Si aquesta puja, l’efecte sobre el
Els experts asseguren que l’escalada de preus continuarà els propers mesos
Oposició i consumidors reclamen al Govern central una intervenció immediata
descompte és menor”, adverteix Serrano. Però si es vol abordar a fons el veritable problema de l’escalada de preus de la llum a Espanya cal apostar “per mesures de pes a llarg termini que modifiquin el mix d’energia que es consumi”, assegura l’economista Javier Santacruz.
Darrere de les escalades de preus que s’estan registrant el 2021 hi ha molts i complicats motius, però els més impactants són l’increment dels preus d’emissió de CO2 i l’escalada del cost del gas. Tots dos repercuteixen en les energies que el sistema necessita per assegurar l’estabilitat del subministrament de llum quan
hi ha un increment de demanda que no es pot cobrir només amb energies renovables, que són les més barates i que suposen al voltant del 40% del subministrament. “A Espanya aquesta cobertura de les renovables es fa principalment amb gas i per motius geopolítics de tensions amb Rússia o Algèria el preu l’últim any no para d’escalar, d’aquí prové l’impacte”, explica Santacruz.
Segons la seva opinió, mesures com les ja adoptades pel Govern central “haurien d’estendre’s en el temps. Sobretot les rebaixes d’impostos per donar senyals als mercats financers d’electricitat de la intenció d’abaixar preus a llarg termini. Alhora, s’ha d’apostar per un canvi en el model energètic”. En aquesta línia es manifesta també Xavier Sala. “Nuclear, més connexió amb les xarxes europees, el costós avenç en l’acumulació de renovables o l’autoconsum.
Les possibilitats són variades, totes amb un alt cost social per al Govern espanyol, però bàsiques si es vol evitar que sigui el ciutadà que pagui l’aposta ecològica en la qual s’ha endinsat Europa, que és el que és darrere de l’escalada dels preus”, explica aquest economista.c
Comptadors.