La Vanguardia (Català-1ª edició)
Suècia jutja la teocràcia iraniana per l’execució de milers de persones als 80
Hamid Noury serà processat per la repressió dels Mujahidins del Poble
“Durant el 1988, ell era un membre actiu de la comissió de la mort. Van venir a la presó i van massacrar la majoria dels presoners. Centenars dels meus companys van ser assassinats durant aquells dies. Jo era al corredor de la mort, i ell era allà. El vaig veure moltes, moltes vegades, i vaig ser testimoni de centenars d’assassinats”. Qui ho explica és l’activista i ex-pres polític iranià Iraj Mesdaghi, i es refereix a Hamid Noury, acusat de participar en l’execució de milers d’opositors a la presó de Gohardasht, a Karaj, a prop de Teheran, l’estiu del 1988.
Just 33 anys després, Noury serà jutjat a més de 4.000 quilòmetres de casa seva, a Estocolm. La Fiscalia sueca l’acusa de “de posar fi intencionadament a la vida d’un gran nombre de presoners simpatitzants o membres de l’Organització dels Mujahidins del Poble de l’Iran (OMPI) i sotmetre’n d’altres a tortures i tractes inhumans” entre el 30 de juliol i el 16 d’agost del 1988, quan ocupava un càrrec com a assistent del fiscal a la presó de Gohardasht. L’acusació inclou “l’assassinat d’un gran nombre de presoners la ideologia o creences religioses dels quals estaven en conflicte amb l’estat teocràtic de l’Iran”.
El judici arriba en un moment particularment sensible per al nou Govern iranià, que acaba de prendre possessió, ja que el seu president, Ebrahim Raisi, ha estat assenyalat per diverses organitzacions com una figura central de la denominada comissió de la mort que va dur a terme la purga.
Fa anys que organitzacions humanitàries com Amnistia Internacional i Reporters Sense Fronteres reclamen justícia per la que asseguren que és una de les matances d’opositors polítics més importants de l’Iran, que calculen que va ascendir a uns 5.000, executats sota les ordres del llavors líder suprem Ruhol·lah Khomeini. Va ser en la fase final de la guerra entre l’Iran i l’Iraq (1981-1988), quan l’Iran va ser atacat per la branca armada de l’Organització dels Mujahidins del Poble, atacs recolzats per l’exèrcit iraquià. L’aiatol·là Khomeini va llançar llavors una fà- tua amb la qual ordenava executar presoners opositors del règim, majoritàriament membres o simpatitzants de l’OMPI.
Noury, de 60 anys, va ser detingut el novembre del 2019 a l’aeroport d’Arlanda, a la capital sueca, després que la policia rebés l’avís. Darrere del viatge hi havia Mesdaghi, que va idear un pla per atreure’l al país escandinau, on resideix des de fa gairebé tres dècades. Juntament amb un exparent de Noury i un grup d’exiliats iranians, li van organitzar un creuer de luxe. “Va pensar que vindria aquí a beure i a estar amb dones”, explica Mesdaghi a la televisió pública SVT.
La policia el va arrestar tan aviat com va trepitjar terra suec.
Des d’aleshores ha estat en presó preventiva, en espera del judici, que va començar ahir, amb desenes de manifestants concentrats a les portes del jutjat, alguns mostrant fotos de familiars desapareguts als anys 80 a l’Iran. S’espera que la vista s’allargui fins a l’abril del 2022, i més de 70 persones procedents de diferents llocs d’Europa, Amèrica del Nord i Austràlia estan cridades a testificar.
Mesdaghi lidera un grup de 49 demandants que han aportat els seus testimonis dels dies a la presó de Gohardasht, implicant directament Noury. “Un dia d’estiu com aquest fa 33 anys, jo estava assegut al corredor de la mort. Després vaig sentir aquest home trucar als meus amics per ser executats. Pensaré en ells quan finalment pugui donar el meu testimoni”, diu Nasrullah Marandi, un dels demandants, a l’agència de notícies sueca TT.
Gràcies al principi de jurisdicció universal, els tribunals suecs tenen dret a investigar i jutjar delictes internacionals com ara genocidi, tortura i crims de lesa humanitat comesos en territori estranger per ciutadans estrangers. Els crims que es jutgen tenen la classificació de violacions greus del dret internacional i assassinats. Noury “nega haver tingut cap participació en les execucions del 1988”, va dir a Afp el seu advocat, Thomas Soderqvist.c
La matança esquitxa l’actual president de l’Iran, Ebrahim Raisi, que va ser a la comissió que va aprovar la purga