IÑAKI PARDO TORREGROSA

Josep Rius (Barcelona, 1974) ha passat deu anys a la segona línia de la política catalana, entre despatxos i bastidors. Fa un any va assumir una de les vicepresidències de Junts i és portaveu adjunt al Parlament. Va ser cap de gabinet de Carles Puigdemont i, durant uns quants mesos, de Quim Torra.

Per què va entrar en política? M’he sentit independentista des de petit i m’havia agradat sempre, però no havia militat mai; tampoc a casa no militava ningú. Era advocat i al programa Vicens Vives de lideratge, valors i convivència hi vaig coincidir amb Mercè Homs –també amb Eva Granados–. Hi vaig conèixer Joan Vidal de Ciurana, que va ser cap de gabinet d’Artur Mas i secretari del Govern. A Quim Forn el vaig conèixer el 1991 quan preparàvem el Freedom for Catalonia. Quan Xavier Trias va guanyar vaig rebre una trucada de Forn per ser el seu cap de gabinet a l’Ajuntament. Professionalment són els quatre millors anys de la meva vida.

Se’n penedeix mai?

No. Però hi ha una cosa curiosa, la meva dona em va dir “no entris mai en política”. I ho he incomplert completament. De vegades se’n ressent la família i la parella, cal buscar l’equilibri permanent entre la persona i el polític.

Vostè preparava actes amb el Govern central o la Casa Reial. És més normal del que un es pot imaginar, però és excepcional pel moment polític actual. Es fan trucades directes, en el meu cas a Jorge Moragas, Iván Redondo o Jaime Alfonsín. Es tractava de preveure el mínim possible de xocs i que cadascú pugui, d’alguna manera, tenir un posicionament polític coherent amb el que diu en públic.

Amb qui s’avé més de l’oposició?

Alícia Romero del PSC ha estat un descobriment. És afable i et pots entendre amb ella. També amb Salvador Illa.

Per què no va entrar al Govern?

Va ser una decisió multifactorial. En un partit nou cal distribuir els lideratges. També hi havia un component personal. T’has de sentir amb un mínim d’energies i d’il·lusió i em veia més al Parlament.

Quines creu que són les condicions perquè el diàleg funcioni? Veig molt difícil que funcioni. La història no permet ser gaire optimistes. El PSOE hauria de ser molt valent i tractar l’essència del conflicte, l’exercici d’autodeterminació i, per descomptat, l’amnistia.

Cal esperar dos anys per avaluar el diàleg?

Els dos anys els van pactar la CUP i

ERC. Creiem que no portarà enlloc, però si serveix per convèncer els que creuen que sí, perquè vegin que no hi ha recorregut, fem-ho. Però no pot servir per deixar de banda el punt de tensió justa o confrontació intel·ligent amb l’Estat. No pots anar a negociar sense una posició de força. Ens vam comprometre amb el diàleg, però això d’esgotar els dos anys ja es veurà. Potser amb dues o tres reunions ja veiem com anirà. Creiem en el diàleg amb una mediació ben feta.

Què fa per vacances?

Em quedo a Catalunya, muntanya i platja. Farem una petita travessa per la muntanya amb Quim Forn i Mercè Homs, és una promesa que vam fer a Lledoners.

Quins llibres s’emportarà? Llegeixo tot l’any. Tinc ganes de recuperar Mercè Rodoreda, és una escriptora que m’agrada molt i és avançada al seu temps. També vull rellegir La ciutat i la casa, de Natalia Ginzburg, i tinc pendents des de fa temps les memòries de Josep Maria de Sagarra.

Taula de diàleg “No portarà enlloc, però fem-ho si serveix per convèncer els que creuen que sí”