La Vanguardia (Català-1ª edició)
El port esportiu de Tarragona posa punt final a l’oci nocturn
El Club Nàutic veta les discoteques per rellançar la zona després d’anys de decadència
El port esportiu de Tarragona es va convertir a finals dels noranta en referent de la festa i la nit. Els seus locals estaven de moda, atreien 12.000 joves cada cap de setmana i competien amb Salou i altres localitats de la Costa Daurada amb molta més tradició. Però de l’esplendor es va passar a la decadència en poc temps, amb una caiguda en picat de la clientela i fins i tot l’aparició del port esportiu a la crònica negra, amb baralles, aldarulls i agressions, en una situació que recorda la viscuda al Port Olímpic de Barcelona.
Amb bona part de les discos i bars de copes caiguts en desgràcia, van anar abaixant la persiana i ja no hi va haver relleu, cosa que va deixar buits la gran majoria de
Anys.
locals. Un 80% dels negocis ja eren tancats molt abans de l’esclat de la pandèmia. Hi ha uns seixanta locals comercials. El potencial és enorme.
Després de vint-i-cinc anys, el final de la concessió de l’explotació del port esportiu, un espai d’ús públic –com passa amb totes les marines– però gestionat de manera privada, obre les portes a una renovació profunda. El Reial Club Nàutic de Tarragona, que té la concessió per gestionar el port esportiu i els seus locals, ha decidit posar punt final al vell model que pretenia fer compatibles la vida de nit amb l’esport, la nàutica i el lleure familiar de dia.
“No hi haurà oci nocturn, res, ho tenim claríssim, no hi haurà cap discoteca”, destaca convençuda Andrea Mazzanti, presidenta del Club Nàutic des de fa dos anys. La seva voluntat, atreure sobretot nous restaurants que es converteixin en referents gastronòmics, amb alguna cocteleria que no podrà allargar l’horari més enllà de les dues de la matinada, aprofitant una ubicació de privilegi a la vora del mar i a pocs minuts del centre de Tarragona.
Una de les claus de la transformació que es vol posar en marxa al port esportiu és urbanística, ja que s’aspira a aprofitar la passarel·la de 300 metres que des del juny del 2018 connecta, en només deu minuts a peu, el Balcó del Mediterrani, al final de la rambla Nova, amb tota la façana marítima, incloent-hi el Club Nàutic, els seus locals i els amarratges. D’aquesta manera es vol contribuir a trencar la barrera històrica entre la ciutat de Tarragona i el mar, separats per les vies del tren i un pronunciat desnivell.
“Veiem, igual com el Nàutic, una oportunitat per reorientar el port esportiu. És un espai excepcional, als peus d’una ciutat excepcional”, destaca Josep Maria Cruset, president del port de Tar
als 441 amarratges, amb una oferta consolidada. És l’aposta global per aspirar amb garanties a la renovació de la concessió, amb l’impuls de la zona comercial, font d’ingressos, i una revitalització del club i les seves instal·lacions, la seva raó de ser, amb més activitats, més espai, més massa social i més esport.
La primera gran transformació d’aquest espai, fa 25 anys, va coincidir amb els anys de la bombolla immobiliària. Es van arribar a planificar 1.000 amarratges, però a la pràctica va costar de comercialitzar-ne menys de la meitat (441). Per a la transformació de l’espai, inaugurat per Joan Carles I l’any 1996, es van invertir 1.500 milions de pessetes (90 milions d’euros).
De ser un referent de la festa i la marxa nocturna es vol passar a ser un eix central del lleure familiar i de l’esport al mar, oberts a la ciutat. “Tarragona viu d’esquena al mar, volem que des de petits els tarragonins puguin descobrir que el mar no és només per banyar-se a la platja”, destaca Dídac Bru, coordinador esportiu del Club Nàutic.
Amb el canvi de model, el port esportiu també aspira a convertir-se en un nou focus de lleure, comerç i restauració a Tarragona. En la nova etapa el Nàutic mantindrà la propietat dels locals, que es llogaran, i no es donaran en concessió com fins ara, per evitar que passi el mateix que avui, amb negocis tancats des de fa anys amb la impossibilitat de trobar nous inquilins. Part dels propietaris actuals, en règim de concessió fins al 2024, van fer aigües o han decidit no invertir ni un euro més en el port esportiu. D’aquesta manera es vol posar fi al “cementiri de locals” actual, sosté Mazzanti. Tot i que la concessió no s’acaba fins al 2024, d’aquí pocs mesos el consell d’administració del port de Tarragona resoldrà la renovació i la durada, previsiblement fins a l’any 2039, i tot el procés de transformació ja agafarà la directa.
Amb la nova concessió, els seixanta locals comercials es llogaran per evitar que quedin sense ús