La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les escomeses de les orques no són un joc, sinó una conducta rutinària
El fenomen, que només passa a Espanya i Portugal, sorprèn la comunitat científica
Salvament Marítim va haver de remolcar dilluns dos velers que havien quedat a la deriva després de rebre escomeses d’orques a les costes de Cadis. Des del febrer s’ha comptabilitzat més de mig centenar d’incidents semblants a la zona, i la Capitania Marítima de Cadis ha restringit la navegació d’embarcacions a vela de menys de 15 metres d’eslora, mentre els científics busquen una explicació per aquesta conducta nova dels cetacis, que es va manifestar per primera vegada l’any passat a l’estret de Gibraltar i, posteriorment, a Galícia i la costa de Portugal.
“El misteri és de proporcions comparables al de l’origen de la pandèmia”, il·lustra Alfredo López, president de la Coordenadora para o Estudo dos Mamífe
Albirament d’orques a Cadis. El que abans es podia considerar bona sort ara s’ha convertit en moments de pànic per a les embarcacions d’esbarjo que transiten per l’Estret.
La zona està esquitxada per nombroses empreses que ofereixen viatges per gaudir del mar, i un dels grans reclams és l’albirament d’orques i dofins. Són molts els turistes que volen viure aquesta experiència. Però les últimes setmanes el ros Mariños. Se’n por treure l’entrellat en qüestió de mesos, en funció del ritme de les investigacions, o poden transcórrer anys. Les interaccions d’orques en grup amb embarcacions són un fenomen únic, que només ha tingut lloc a les costes espanyoles i portugueses, i recent, i per això concita l’interès de la ciència a escala internacional. “Els animals continuen amb aquesta rutina. Van desaparèixer entre el novembre i el febrer, quan devien ser en aigües oceàniques, i al febrer van entrar en aigües de Cadis seguint aquest comportament. En aquesta època hi ha més interaccions perquè hi ha més densitat de trànsit marítim”, explica López.
Al primer informe d’experts, l’any passat, els incidents es van atribuir a la curiositat d’exemplars joves i a revenges per topades amb vaixells. “El detonant d’aquest estrany i innovador comportament podria haver estat un incident aversiu que les orques van tenir amb una embarcació, en què la velocitat del vaixell podria haver estat un component crític”. Per això, deia, els animals van adoptar un comportament preventiu consistent a disminuir la velocitat dels navilis mitjançant la manipulació del timó.
Tot i això, un estudi detallat dels casos ha trastocat aquesta hipòtesi i ha disparat la perplexitat dels experts. “Ens vam adonar que no eren tres exemplars, sinó set. Ni eren tan poques ni eren tan joves. Fins i tot s’observa algun exemplar adult amb cria”, recondueix López. Ara s’observa fins i tot la participació de més adults. “És una sorpresa absoluta i no hi ha una explicació exacta, lògica i precisa”, concedeix, i augura que les interaccions prosseguiran perquè s’han convertit en una conducta rutinària.
Tot i que afirma que caldran diversos anys d’investigació per desvelar el fenomen, l’oceanògrafa Ana Aldarias, coordinadora de l’àrea marina d’Ecologistes en Acció, especula amb el factor humà com un dels desencadenants. “Moltes vegades no es respecten les normes, les embarcacions s’hi acosten moltíssim, se les pressiona, se’ls talla el pas. Davant això, qualsevol animal es defensarà”.
Tot i això, no es detecta agressivitat envers els humans d’uns cetacis que poden arribar als nou metres de llargada i diverses tones de pes. “Independentment que no es tracti d’un joc, sinó d’una rutina, no hi interpretem cap tipus d’amenaça. La peça més feble del vaixell és el timó o els engranatges, que és el que es trenca. No hi ha cap altre tipus de danys. Si haguessin volgut enfonsat vaixells de cinc metres els haurien enfonsat amb facilitat”, argumenta López.c