La Vanguardia (Català-1ª edició)
La destrucció de l’ídol
El Partit Comunista Xinès augmenta la pressió sobre la indústria del pop
La Xina ha declarat la guerra a la cultura de la celebritat. El fanatisme que molts adolescents senten pels seus ídols del pop és motiu de preocupació a Pequín, atès que converteix en “estrelles” uns “individus indignes”. La multimilionària indústria dels concursos de talents té enganxats milers de joves, disposats a tot per obrir les portes del cel a les seves estrelles.
L’èxit dels artistes, que s’han erigit en influencers, es mesura per les xifres de seguidors i de vendes. I alguns dels seus fans mostren un comportament obsessiu, arribant a gastar ingents quantitats de diners per promocionar-los. Tenir un ídol implica un compromís: no n’hi ha prou amb unir-se a un club de fans, bombardejar el seu compte de Weibo –el Twitter xinès– i atacar les hordes de haters. El veritable suport és econòmic i consisteix a gastar per augmentar el valor de mercat de l’artista.
Els joves més fanàtics s’organitzen a través de les xarxes, recapten fons i els inverteixen en la imatge de l’ídol, des de fer donacions a organitzacions benèfiques en el seu nom fins a comprar-li una tanca publicitària a Times Square. Gasten els diners dels seus pares en marxandatge, compren més àlbums dels que poden escoltar i caixes atapeïdes del producte que promociona. Empaperen edificis sencers per publicitar la celebritat, contracten dirigibles amb la seva foto i fins i tot arriben a comprar estrelles per fer-li un lloc al cel.
El Global Times, diari estatal de la Xina, denuncia que la “distorsionada cultura del fenomen fan” es deu a “una cadena industrial invisible i grisa que indueix els joves a gastar diners”. Darrere d’aquestes pràctiques hi ha un sector emergent valorat en 100.000 milions de iuans (13.000 milions d’euros). L’anomenada “indústria de l’ídol” asiàtica va néixer al Japó als anys 70, va proliferar a Corea amb el K-pop i ha arrelat a la Xina en l’última dècada. Com passa amb qualsevol sector globalitzat, l’enorme mercat xinès –amb la seva creixent classe mitjana– és suculent i profitós. Les marques veuen una finestra d’oportunitat en el fervor juvenil i dissenyen productes a mida, celebritats fictícies que encarnen un model a seguir: jove, guapo, intel·ligent, moralment impol·lut, responsable i talentós.
El règim de Xi Jinping vol evitar tant sí com no l’expansió del fanatisme i l’“adoració als diners”, que considera contraris als valors culturals xinesos. Una “conducta irracional”