La Vanguardia (Català-1ª edició)
La llei de mitjans de Polònia disgusta els EUA, el seu aliat
L’oposició, majoritària al Senat, intentarà frenar la llei
La nova llei de mitjans aprovada dimecres a Polònia amenaça d’enterbolir les relacions d’aquest país amb el que és el seu primer aliat, els Estats Units. Poc després de la seva aprovació, el secretari d’Exteriors dels Estats Units, Antony Blinken, va fer públic un comunicat en què qualificava la llei de “legislació problemàtica” i afegia que “contravé els principis i valors de les modernes nacions democràtiques”.
Les crítiques contra el Govern ultraconservador arriben també des de Brussel·les. “És un senyal negatiu –va dir la vicepresidenta de la Comissió, Vera Jourova–. Les democràcies sòlides no lluiten contra la varietat de mitjans i opinions.
La llei que el Govern va acabar forçant al Sejm (Cambra de Diputats) amb estratagemes i abusos de procediment ha provocat escàndol i indignació. Desenes de persones que esperaven davant el Parlament el desenllaç del vergonyós debat van insultar i van qualificar de traïdors i corruptes els diputats de l’oposició que en un sobtat gir d’última hora havien entregat el seu vot a canvi de confuses prebendes.
El Govern del Partit de Dret i Justícia (PiS per les seves sigles en polonès) va fer tots els possibles per imposar la llei amb què pretén expropiar el popular canal independent TVN, de propietat nord-americana, que s’ha guanyat l’hostilitat del Govern amb el periodisme que practica. Dret i Justícia va convèncer els diputats més dubitatius amb el pueril missatge que només vol evitar que els mitjans polonesos caiguin en mans de la Xina o Rússia. A d’altres els va convèncer amb la promesa de càrrecs i compensacions.
Quan els seus esforços van fracassar i la Cambra legislativa va aprovar una moció de l’oposició per ajornar el debat un mes, el PiS va buscar l’anul·lació de la votació i en va forçar una segona mitjançant la introducció de dues esmenes. Enmig d’una gran confusió, els seus diputats van prometre que la llei no afectaria el canal TVN24.
L’oposició, que controla el Senat, té un mes per estudiar la llei però ha anunciat que farà tots els possibles per tombar-la i no es deixarà enganyar per vagues promeses de retocs d’ultima hora. “No negociarem una llei tan nefasta perquè un no seu a la taula amb tafurs”, va declarar un diputat de l’oposició.
Ara com ara els ultraconservadors de Dret i Justícia no tenen prou majoria al Sejm per rebutjar el veto del Senat. Però la incertesa que suposa la presència de diversos diputats trànsfugues a la recerca de les prebendes que reparteix el Govern fan impossible preveure’n el desenllaç.
L’assalt als mitjans és l’últim cop a la bateria de lleis a través de les quals els ultraconservadors de Dret i Justícia venen implementat un règim autoritari per substituir la democràcia liberal, basada en l’imperi de la llei i la divisió de poders. Per a la deriva autocràtica del règim, els mitjans independents i crítics que fiscalitzen la seva acció constitueixen un destorb, com abans ho va ser el poder judicial independent.
La submissió del poder judicial ha provocat el rebuig de la Unió Europea, que ara amenaça d’eliminar Polònia del repartiment del Fons de Recuperació creat per reactivar l’economia europea després de la pandèmia.
La paradoxa és que amb aquest últim atemptat a la llibertat de mitjans, també censurat per la UE, el Govern de Varsòvia s’arrisca a enemistar-se amb els Estats Units, el seu aliat clau, al qual sovint ha contraposat a una Europa “amb voluntat d’ingerència”.
L’actual Govern ha cultivat amb molta cura la seva proximitat amb els EUA durant la presidència de Donald Trump, un polític a qui es veia com un amic i aliat ideològic. Visiblement defraudada per la seva derrota electoral l’any passat, Varsòvia va trigar a reconèixer la victòria de Joe Biden. Amb l’administració del nou president, Joe Biden, Polònia manté, amb reciprocitat, relacions poc més que correctes.c
Blinken afirma que la legislació “va contra els valors de les democràcies modernes”
Varsòvia va estar molt còmoda amb Trump a la Casa Blanca, però menys amb Biden al Govern