Més enllà de la missió militar

Atenció sanitària i classes d’espanyol per als afganesos

per a la família més humil a Espanya semblaven un luxe.

Per això, al marge de la missió militar (estabilitzar la zona i ajudar l’exèrcit afganès a controlar el seu país o a crear infraestructures), els membres de la missió espanyola de seguida es van adonar que la seva tasca anava més enllà de les típiques de l’exèrcit.

Però els militars espanyols, si alguna cosa tenen, és que ho saben fer, que saben fer-se estimar i se saben guanyar la confiança de la població civil, com han demostrat a tot arreu on han anat.

Així que a l’Afganistan es van entossudir a guanyar-se la població d’aquella petita província perduda cobrint les necessitats bàsiques. Una era la sanitat. Espanya va ser l’encarregada d’aixecar un ROLE 2, en l’argot militar, un hospital de campanya que ofereix tractament mèdic, laboratori, radiologia, cirurgia salvadora d’urgència i cures intensives que, tot i que té com a missió donar suport a les tropes, de seguida es va convertir en el lloc on anaven els afganesos de la zona cada cop que tenien un problema mèdic, incloent-hi les dones, a les quals els va costar, malgrat que més als seus marits i als seus pares que a elles, acceptar ser tractades per persones desconegudes, estrangeres i, sobretot, homes.

Però la missió militar era més, i les condicions de salut en què vivien els poblats eren tan extremes que es van inventar un programa radiofònic setmanal, i un programa perquè aprenguessin espanyol, amb un objectiu: donar, sobretot a les dones, consells de salut bàsics que desconeixien, com bullir l’aigua. Tot això vam veure els periodistes espanyols cada cop que vam anar a Qala-i-Naw, i vam comprovar com les coses anaven millorant, en un país amb un territori hostil i unes temperatures extremes. Als militars que han passat per allà segur que se’ls encongeix el cor veient la situació actual.c

FARAHNAZ KARIMY / EFE Una soldat espanyola a Herat