Interior d’illa, lectura

Tots hem vist persones que llegeixen a d’altres. Perquè s’hi veuen poc o gens, perquè no en saben, un conte a la canalla a l’hora d’anar a dormir, o pel plaer de sentir la paraula llegida en la veu d’un altre, una poeta en un recital, un actor dalt d’un escenari. Però aquest cas és diferent. I no es tracta d’un audiollibre, per als que ho hagueu pensat.

Són un parella gran. No han marxat a l’agost. Surten cada dia al pati, al tros que toca l’ombra. Entre tots dos treuen del pis una taula de càmping, l’agafen un per cada banda i la col·loquen contra la paret. Una cadireta plegable d’aquelles d’anar a les manis o a processó per a ella, i per a ell, una cadira de director de cine, de color vermell, d’aquelles que omplen les terrasses dels bars de Menorca. S’asseuen de costat, on la taula fa cantonada. No miren cap a la vista, miren cap a la paret de casa, amb les finestres tancades, les persianes abaixades. Als fils d’estendre, un llençol i un parell de mocadors. Al jardí de l’interior d’illa corre una nena amb patinet, hi ha una rotllana de dones amb hijab i cotxets de criatures. Pel cel passen gavines esperitades i a baix un gat salta de pati en pati. Ells no ho veuen. No miren cap al món, el món el tenen dins seu. L’abillament és fresquet: un vestit bata de cotó per a ella, pantalons curts amb elàstics i samarreta imperi per a ell, i el seu rellotge de polsera. Cabells blancs i ulleres per a tots dos.

Cada dia el mateix ritual. Es van passant un llibre. Ara llegeix l’un, ara l’altra. Per dosificar les forces o perquè els agrada així. M’arriba un món en què només hi són ells dos i el seu llibre, i no els cal res més.

Enmig de tanta tendresa se’m fa inevitable pensar en el futur. No sé si ells hi pensen o en tenen prou amb el seu present. Un futur on potser faltarà un dels dos. I l’altre no trigarà gaire a seguir-lo. I jo, sense haver-hi parlat mai, els trobaré a faltar. De moment, cada tarda, com un James Stewart d’estar per casa, surto al balcó per refermar que hi són, avui també, llegintse l’un a l’altra.c