La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mont-rebei reclama limitar l’accés quan es reobri
centre d’informació, té capacitat per a 150 vehicles, i quan està totalment ocupat els que van arribant aparquen als laterals d’una carretera estreta i molt deteriorada.
L’alcalde de Sant Esteve de la Sarga, Jordi Navarra, coincideix amb la seva col·lega d’Àger en la necessitat d’una regulació dels accessos. “El nostre municipi té 92 quilòmetres quadrats, i només 120 habitants, diversos nuclis dispersos i dues cases rurals. L’accés a Mont-rebei és un problema per a nosaltres, però entenem que és un benefici per al sector turístic de la comarca. Necessitem ajuda; per a un petit Ajuntament com el nostre és massa responsabilitat. La carretera LV-9124 necessita una reforma urgent i, a més a més, està exposada a esllavissaments de terra i roques, ja
Els municipis de la zona calculen pèrdues de fins a un 40% respecte a estius anteriors
que passa per un terreny molt inestable on ja hi ha hagut diverses allaus de terra que tallen la via”, assenyala l’alcalde.
“Quan es torni a obrir l’accés caldrà advertir els turistes que hi ha risc i que l’excursió es fa sota la seva responsabilitat, perquè cap ajuntament de la zona no pot assumir la vigilància diària”, afirma Burgués, que no descarta la instal·lació de plafons d’advertència de la perillositat del terreny. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Àger prepara una ordenança municipal, que actualment està en període d’informació pública, per la qual es regularà l’accés al congost de Mont-rebei pel seu terme municipal i l’aparcament amb una taxa de cinc euros per dia. Aquest servei es contractarà per aplicació de mòbil i es preveu, a més a més, que les mascotes hagin d’anar amb corretja.
Les diputacions de Lleida i Osca van acordar l’any passat la redacció d’un pla d’usos per a Mont-rebei que preveu l’elaboració d’un estudi geològic de les zones on hi ha ubicats els passos de persones per prevenir riscos d’allaus i proposar solucions.c
turcs, iranians, marroquins, tunisians...”. A més de russos, ucraïnesos, polonesos i romanesos, que s’han avançat a la recuperació encara tímida del turisme d’Europa Occidental i Amèrica del Nord. Sobretot des que Putin va tornar a donar llum verda als vols xàrter, una de les seves palanques de pressió més eficaces.
L’estiu està sent un alleujament. I les principals cartes turques per salvar la temporada, més que l’any, són dues. Una, el turisme nacional, amb moltes ganes de respirar, lluny d’Istanbul o Ankara, i que ha aprofitat les vacances ampliades a nou dies de Bayram, que és com es diu aquí la festa del Xai. I dos, el repunt del turisme àrab i del Pròxim Orient en general.
Istanbul, per a alguns l’orient més a mà, es reinventa com l’occident més a mà per a d’altres. El marasme a Beirut hi ajuda. Si Julia Roberts va haver de viatjar per tres països per poder fer tres coses (Menja, resa, estima), els turistes musulmans saben que almenys dues d’aquestes qüestions les resoldran amb plena satisfacció sense sortir de Turquia.
A un pas de la plaça Taksim, els cambrers del Karachi Darbar diuen que han notat molt l’augment de clients i propines al juliol, en una ciutat que no destaca per la diversitat gastronòmica.
Allà a prop, a l’avinguda Istiklal, es palpa el pols urbà i la salut del turisme, amb tanta fiabilitat com a l’esplanada entre Santa Sofia i la mesquita Blava.
Sense la saba del turisme, Istiklal es va eixugar, per bé que els últims confinaments tenien com a objectiu específic salvar l’estiu. Molts expatriats fins i tot van optar per canviar de ribera del Bòsfor. Ara, en canvi, hi ha tràfec de “famílies amb nens fins a la una de la matinada”, diu un turista.
Malgrat que no tots han reobert, un hoteler de Sultanahmet confessa que els ingressos s’han multiplicat per cinc respecte a fa dos mesos, amb un 80% d’ocupació, en comptes d’un 30%.
Així doncs, el coronavirus no ha acabat de ser el cop de gràcia per al sector turístic, encara convalescent pels atemptats de la dècada passada, fins a la Nit de Cap d’Any del 2017. Si abans somiava tornar al 2013, ara s’acontentaria amb no acabar gaire lluny del repunt del 2019. L’any passat va ser dramàtic, tot i que el motorista Pablo Álvarez, de Rakatanga Tours, recorda que “Turquia va ser la destinació que més va treballar a la Mediterrània, gràcies a la flexibilitat amb les normes covid i la depreciació de la lira”. “La pandèmia ha expulsat el personal més qualificat”, diu Kaner, “i costarà de recuperar el turista occidental, el que més gasta”.
Diversos hotels d’Istanbul han passat d’un 30% a un 80% d’ocupació en dos mesos