Una dona lluitadora

Dissabte va morir Magda Godia, alcaldessa de Mequinensa (Saragossa) des de l’any 2003, després d’una malaltia llarga i dolorosa que l’ha mantinguda hospitalitzada i allunyada de les tasques del govern municipal els últims mesos. Godia sempre va ser una dona molt activa i lluitadora, oberta en el tracte humà, factors que l’han ajudat a tirar endavant molts projectes dinamitzadors per a la seva localitat i la llengua que parlava.

La Magda va estudiar Magisteri, ofici que va exercir a l’escola pública del seu poble entre el 1978 i el 1992. Des del 1991 ja ocupava el càrrec de regidora a l’Ajuntament de Mequinensa, on va assumir diferents responsabilitats relacionades amb la cultura i el 2003 va ser elegida alcaldessa. Ha format part del Consell Comarcal del Baix Cinca entre els anys 2007 i 2014 i va ser diputada provincial per Saragossa des del 2013 fins al 2015.

Defensora activa del català a l’Aragó i de la figura del seu paisà, l’escriptor Jesús Moncada, va acollir a Mequinensa nombroses trobades, cursos i congressos i va instituir premis i concursos literaris dirigits a promocionar la figura i a estudiar l’obra de l’autor de Camí de Sirga, a qui va dedicar una ala del Museu d’Història de la localitat. També va donar suport a l’organització de diferents activitats científiques sobre el català de la Franja i va presidir diverses reunions d’alcaldes de l’Aragó catalanòfon, que recordaven la signatura del Manifest de Mequinensa per part d’una trentena de batlles que exigien l’ensenyament del català a l’escola, el febrer del 1984. Durant l’última legislatura va treballar com a assessora de la Conselleria d’Educació del Govern d’Aragó en l’àmbit lingüístic.

També cal destacar la seva llarga i intensa trajectòria de participació en el camp de l’associacionisme cultural de la localitat, participant com a fundadora o membre de l’Associació de la Dona, el grup d’investigació Coses del Poble, el grup de teatre Garbinada o el taller de lectura La Dona, del qual era coordinadora.

Durant el seu mandat com a alcaldessa va posar molt d’èmfasi en la defensa de la mineria mequinensana, molt afectada per la crisi general del carbó, l’impuls a la creació dels nous regadius i la posada en marxa de projectes com ara l’Espai jove, un centre de lleure alternatiu juvenil. Durant els seus mandats es van obrir els tres museus de la ciutat, situats a prop de les ruïnes del Poble Vell, i l’alberg Camí de Sirga.

A la cerimònia fúnebre, celebrada diumenge, hi van assistir el president d’Aragó, Javier Lambán, el conseller d’Educació, Cultura i Esports, Felipe Faci, i la de Sanitat, Sira Ripollés, com també el president de les Corts d’Aragó, la delegada del Govern central a l’Aragó, els presidents de les diputacions de Saragossa i Osca i nombrosos càrrecs polítics de la comarca.

Magda Godia estava casada, era mare de dos fills i tenia dues netes. El seu germà, Miguel Godia, també militant socialista, va ocupar als anys vuitanta els càrrecs de governador civil d’Osca i delegat del Govern central a La Rioja.

L’Ajuntament de Mequinensa va decretar tres dies de dol oficial i en un comunicat va expressar la “seva profunda tristesa per la pèrdua de l’alcaldessa”, de qui va destacar “la seva dedicació durant més de tres dècades al servei dels veïns”. El director general de Política Lingüística del Govern aragonès, Ignacio López Susín, va recordar Magda Godia com una “gran dinamitzadora cultural, defensora de la llengua catalana i impulsora, des del seu poble, del reconeixement de l’obra i la figura de Jesús Moncada”.

Alcaldessa de Mequinensa, activista cultural i defensora del català a l’Aragó

Una temperatura càlida en tots els sentits va acollir ahir el naixement del Cerdanya Music Festival, una nova cita de l’estiu musical català que té en l’entorn privilegiat i el cartell els seus màxims atractius. Van ser els francesos Gipsy Kings by André Reyes els encarregats de donar el tret de sortida d’una convocatòria que, des del seu espectacular enclavament, als afores de la localitat d’Alp, oferirà nou concerts més fins al dia 23.

La nit musical va començar a l’hora prevista, a les 21 h, però abans, a dos quarts de vuit i a la flamant zona Village, el grup rumber barceloní Los Antonios va escalfar l’ambient. Primer els va costar, perquè el públic encara era escàs, però al final de la seva hora de descàrrega, de bon rotllo –amb tornades modificades com “La Cerdanya és poderosa, la Cerdanya té molt poder”– i de tonades ballables, la cosa es va anar animant, i el públic va anar responent. Un públic, per cert, que va arribar a les 1.200 persones i que estava compost per una barreja intergeneracional, però amb tendència a la maduresa. Pel que sembla, una gran majoria va gaudir de valent, i també es va posar a ballar, en un sentit metafòric.

I després va arribar l’hora dels Gipsy Kings, és a dir, d’una part dels originals liderats per André Reyes, un dels factòtums. Van desgranar gairebé una vintena de temes, començant per Tristessa, amb un so descompensat i que amb prou feines deixava sentir les veus. Després la cosa es va arreglar del tot, i André i els cinc membres de generacions més joves del clan Reyes que el van acompanyar a primera línia van recórrer un repertori d’acceptació segura, com Djobi djoba, Un amor o Bem, bem, Maria. El nivell sonor estava assegurat, perquè al seu darrere hi havia quatre instrumentistes de primer nivell que van oferir un formidable matalàs. A partir d’allà, el clan Reyes va embastar una nit que va buscar la complicitat del públic, l’aplaudiment sens dubte merescut, atesa la gran professionalitat de tot el combo. La vetllada la van tancar amb una descàrrega infal·lible integrada per A mi manera, Bamboleo i Volare.

La d’ahir dèiem que era una nit d’estrena, i, per tant, hi havia moltes incògnites; la principal, saber si el públic va sortir convençut i, sobretot, satisfet que aquesta iniciativa, aquesta oferta que aposta pel no massiu, el boutique, el llistó artístic qualitatiu o l’atenció al detall era el que buscaven. De moment, les entrades venudes amb temps conviden a pensar

.