La Vanguardia (Català-1ª edició)
La jubilació com a càstig
Entrevista amb István Szabó, que estrena ‘El médico de Budapest’
István Szabó ja té 83 anys, però continua fent cinema. El director hongarès, guanyador d’un Oscar el 1981 per Mephisto, estrena El médico de Budapest ,unfilmque va precisament d’això, dels límits de l’edat, de la imposició que la jubilació pot suposar per a les persones que encara tenen molt per fer. “Què passa quan ens retirem amb tota l’energia, el coneixement i l’experiència?”, diu Szabó en una entrevista amb La Vanguardia.
El doctor Stefanus (Klaus Maria Brandauer) és un cardiòleg prestigiós. Està casat amb una famosa cantant d’òpera i la vida li somriu fins que tanquen l’hospital on treballa. “El personatge no sap què fer amb tota la seva experiència i per això accepta tornar al seu poble, on el seu pare també havia estat metge, ja que sent que amb 60 o 70 anys i tant de coneixement està en el seu millor moment”, assenyala el director.
Sembla bona idea, però el poble no és tan idíl·lic com se suposava i l’Stefanus s’ha d’enfrontar a la falta de mitjans per exercir la seva professió, als tafaners del lloc i a l’alcalde local, de qui discrepa gairebé des del primer moment. Així transcorre El metge de Budapest, que, segons Szabó, “no és una pel·lícula autobiogràfica, només un film sobre les conseqüències d’un retir prematur i no desitjat”. “La història va sorgir de manera casual, quan vaig veure un professor de medicina retirant els llibres i la placa de la seva consulta perquè l’havien jubilat”, diu.
El mateix Szabó “havia d’estudiar medicina, però un professor de la meva escola em va introduir en el món del teatre i vaig canviar d’opinió”. Després el van acceptar a la Universitat d’Arts de Budapest i “va ser fantàstic, em vaig convertir en director”. En el més conegut del seu país, gràcies a l’Oscar i a títols com Father (1966), Cita amb Venus (1991), Prendre partit (2019) o Coneixent la Julia (2004).
Brandauer, protagonista d’El médico de Budapest, té molt a veure en l’èxit de Szabó. Actor i director han treballat junts a Mephisto, Coronel Redl (1985) i Hanussen (1988). “Jo buscava algú per a Mephisto i el productor alemany em va parlar d’un actor que ho podia fer i de la seva fantàstica personalitat. Així vaig conèixer Brandauer a Viena i el vaig ficar a la pel·lícula. Ara és un gran amic”.
István Szabó s’ha resistit a la jubilació i ha filmat la pel·lícula que volia filmar. No sap què farà en el futur, però es mostra “tranquil” perquè “puc rodar”. A parer seu, “hi ha dos tipus de directors, els que fan una pel·lícula només per fer-la i els que tenen una història per explicar i lluiten per explicar-la”. “Jo soc del segon grup”, conclou.c