Pervivència del cinema civilitzat

El médico de Budapest

Director: István Szabó

Intèrprets: Klaus M. Brandauer, K. Eperjes Producció: Hongria, 2020. Drama

Les pel·lícules de l’hongarès István Szabó no formarien mai part del lot que un cinèfil s’emportaria a una illa deserta, però el conjunt de la seva obra mereix un respecte per la seva coherència, el seu compromís amb un cinema seriós i civilitzat. Ara torna a treballar amb l’actor protagonista de les seves pel·lícules més aplaudides (Mephisto, Coronel Redl, Hanussen),

Klaus Maria Brandauer. Szabó és octogenari; Brandauer, septuagenari. A El metge de Budapest, l’actor es mostra més contingut de l’habitual, que és una certa tendència a l’histrionisme; el seu rostre envellit és una dutxa de referents: és com si estiguessis veient, alhora, Antonio Resines, José Montilla i a E. G. Marshall.

Brandauer encarna un metge, casat amb una diva de l’òpera, que jubilen obligatòriament. Però ell es resisteix a deixar d’exercir i decideix començar una nova vida, com a metge de capçalera, al seu poble natal. Se’n va a viure amb la seva vellíssima mare, a la casa on el seu pare, també metge, tenia una consulta. La mare és una harpia, com l’Angela Lansbury d’El missatger de la por: odia tota dona que pugui acostar-se al seu fill, és esquerpa i despectiva. No és millor la gent del poble, hostil amb el nouvingut, que arribaran fins i tot a calumniar. Però el protagonista és un home essencialment bo. Un gran personatge en un film serenament acadèmic encara que amb un gran abast humà. / J. Batlle