Els secrets oficials

Byung-Chul Han és autor d’una demolició sistemàtica del concepte de transparència. En La sociedad de la transparencia (Herder), afirma que aquesta qualitat, portada a l’extrem, exposa fins a cremar-les les esferes en les quals l’ànima humana necessita “estar amb ella mateixa sense la mirada de l’altre”. El filòsof considera que “la coacció de la transparència anivella l’home mateix fins a convertirlo en un element funcional d’un sistema”. Per tant, conclou, es pot parlar de certa violència de la transparència. Tot i això, exclou alguns supòsits en els quals aquest concepte sí que té un valor inqüestionable, com són combatre la corrupció i garantir la llibertat informativa. Assenyala Byung-Chul Han que la transparència i el poder es porten malament, ja que l’excés de llum fulmina l’aura de misteri que aquest edifica per parapetar-se.

Aquesta esfera arcana a què es refereix el filòsof té la seva màxima expressió en els secrets d’Estat. El seu coneixement, la seva gestió, el seu blindatge constitueixen part de l’essència mateixa del poder. No hi ha governant que no hagi sucumbit a la temptació d’exhibir aquest poder presumint d’estar en coneixement de fets que la gent corrent no sospitaria mai. Per il·luminar àrees fosques i per facilitar la feina dels historiadors hi ha les normes que regulen els secrets d’Estat. El Govern del PSOE en prepara ara una que servirà per derogar la llei franquista que salvaguarda aquelles qüestions el coneixement de les quals per “persones no autoritzades” pot suposar un risc per a l’Estat.

L’assumpte genera divisió al mateix Executiu, com s’explica avui a la secció de Política. Als partidaris de la desclassificació automàtica transcorregut un cert temps s’oposen els qui demanen que hi continuï havent angles morts. El debat és apassionant. Planteja a més un conflicte entre drets i deures que no s’hauria d’obviar: uns estats democràtics que en els últims temps, per combatre el terrorisme o la pandèmia, s’han acostumat a exigir a la seva ciutadania renúncies fonamentals de la intimitat (la violència de la transparència de què parlava el filòsof) haurien d’evitar la temptació de preservar aquelles zones fosques de les quals històricament s’ha servit el poder per perpetuar-se.