La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tot es redueix a Kabul
La caiguda de Mazar-e-Xarif i d’altres capitals accelera el setge final
El pols afganès s’acosta a la fi després de la caiguda ahir a la nit de la ciutat de Mazar-eXarif, últim reducte governamental al nord. D’aquesta manera, l’Afganistan sota el govern reconegut internacionalment queda pràcticament reduït a Kabul –que podria tenir les hores comptades– i un grapat de capitals.
Després d’expugnar la presó i alliberar els seus camarades a Mazar-e-Xarif, els talibans van forçar la fugida a l’Uzbekistan de les tropes del general Nur i als acòlits del cabdill Abdul Raixid Dostum. Diversos guerrillers apareixien ahir a la nit bocabadats, provant els sofàs paquidèrmics de la seva recarregada mansió.
Posaven així la cirereta a una jornada que havia vist caure nou capitals de província, com ara Xarana, Nili, Maimana i Gardez, on un comitè de gent gran va convèncer fàcilment els soldats que el govern de Kabul ha deixat d’existir.
El cordó umbilical que li quedava amb l’exterior, l’autopista de Jalalabad, també hauria estat pres abans de mitjanit.
Segons un diputat afganès, els rebels estarien a tot just onze quilòmetres de la capital, que es prepara per al setge. Malgrat les garanties d’amnistia proclamades pels talibans, aquells que han col·laborat amb el govern es debaten entre l’ansietat i el pànic.
Està en ment de tots la destrucció de Kabul a la qual van conduir els setges dels anys vuitanta i noranta. Tot i això, la descomposició de les forces armades és tan accelerada que sembla que, juntament amb aquesta es desinfla qualsevol escenari de confrontació durant bastant de temps.
Tothom dona per imminent el que fins fa pocs dies encara semblava remot. El retorn dels talibans a Kabul.
De fet, ningú no pot assegurar que el president Aixraf Gani encara sigui a l’Afganistan malgrat l’emissió, ahir al migdia, d’un missatge televisiu gravat, desconnectat de la realitat.
Gani, sense oferir la seva dimissió, anunciava “consultes urgents amb socis nacionals i estrangers” a fi d’“evitar la inestabilitat, la violència i els desplaçaments”. És a dir, per posar fi a la guerra.
També va dir que no pensaven renunciar “als avenços dels últims vint anys”. La gran targeta de presentació és el retorn de les afganeses a la universitat. Els talibans asseguren que podran continuar estudiant i treballant, sempre que es cobreixin el cabell, com a l’Aràbia Saudita.
De fet, les burques han tornat a Kabul abans que els talibans. Milers de desplaçades de l’Afganistan real –amb les seves famílies i les seves escasses pertinences– acampen als seus parcs. Mentre elles van arribant, fugint de la guerra, la nova elit dopada durant vint anys per
Aixraf Gani emet un missatge gravat que sembla un comiat però que encara no és la seva dimissió
Les defenses de Mazar-e-Xarif cedien ahir a la nit, com abans les de Gardez, Xarana o Maimana
l’heroïna, l’amor a les armes, els maletins de dòlars i les factures falses, fa dies que marxa. En efectiu.
Però molts temen que els talibans intentaran imposar un règim de tall saudita, tal com el van imposar entre el 1996 i el 2001, amb resultats pèssims.
Ara, a la decreixent pressió occidental s’hi podria afegir la influència moderadora del Pakistan, així com la d’antics enemics jurats i avui contemporitzadors, com Rússia, la Xina i l’Iran. Tots veuen els talibans com un mal menor davant Estat Islàmic, després de l’experiència de l’Iraq, Síria i Líbia. L’Índia, que avui celebra el dia de la Independència, calla.
Aixraf Gani, coautor d’un llibre d’aeroport sobre “com arreglar estats fallits”, aviat podria tenir temps per escriure’n una segona part, en qualsevol aeroport de la seva elecció, excepte el de Kabul.
Malgrat que Qatar demanava ahir als talibans que alentissin la seva ofensiva i Washington sol·licitava més temps per repatriar els seus ciutadans i evacuar els seus col·laboradors, abans que es converteixin en “col·laboracionistes”.
Cal dir finalment que l’Exèrcit Nacional Afganès ha estat en mans de tadjiks, uzbeks i hazares, marginant la meitat paixtu de la població, que històricament són els afganesos per antonomàsia. D’aquí que els seus blindats s’haguessin de retirar ahir d’Asadabad sota les pedrades de la quitxalla.c