La Vanguardia (Català-1ª edició)
El final de l’Amèrica blanca
La població d’origen europeu es redueix en xifres absolutes el 2020 per primera vegada en la història dels EUA
Quan viatgem als Estats Units rural, on la seva gent pensa que és l’essència d’aquest país, hi ha un concepte que causa rebuig i por: Nova York i la seva població tan diversa.
Hi ha qui afirma que la Gran Poma no és realment ni tan sols els Estats Units.
Les dades del cens del 2020, la part central del qual es va desvetllar aquesta setmana, confirmen els pitjors temors dels quals es creuen en línia amb l’arbre genealògic dels puritans que van arribar en el Mayflower i es van assentar a Plymouth, el 1620.
Els Estats Units són cada vegada més Nova York, fins i tot en territoris interiors, i menys Nebraska o Wyoming.
“El cens pinta un quadre dels Estats Units tal com és”, escriu Nate Cohn a The New York Times. “Descriu una nació que cada vegada s’assembla més al seu futur que al seu passat”, subratlla Cohn.
En comparació amb el 2020, el país és més divers i urbà. La població blanca es va reduir en xifres absolutes per primera vegada en la història dels EUA, mentre que els 23 milions d’increment (el menor dels últims anys, per sumar 331 milions d’habitants) es va produir pels que s’identifiquen com a hispans (més 23%), asiàtics (més 36%), negres (més 5,6%) i els barrejats o de més d’una raça (més 127%).
Els blancs continuen sent el grup majoritari, tot i que el declivi de la seva hegemonia és inqüestionable. Ara són un 57,8%, una fita perquè no havien baixat mai d’un 60%. Fa una dècada se situaven en un 64% i el 2000, en un 69%.
Aquest retrocés s’explica per diverses raons: l’envelliment de la població blanca (mitjana de 44 anys, per 30 dels hispans); el declivi de naixements en aquest col·lectiu, per una pujada a les minories; la immigració; i el que alguns científics socials teoritzen sobre la influència que molts nord-americans, que abans eren blancs, aquesta vegada es classifiquen com a multiracials (aclariment incorporat en aquest cens).
Aquest grup s’ha triplicat en deu anys, de nou milions fins a 33,8 milions.
“Com a resultat, l’Amèrica blanca ara comprèn menys de la meitat dels que estan per sota dels 18 anys”, assenyala William Frey, demògraf de la Brookings Institution.
Segons aquest expert, aquestes dades suposen un moment crucial per al país. Els no blancs, que creixen més i són més joves, empenyen cap a un segle en què la diversitat serà la senya d’identitat de la demografia.
“En un món millor, les noves dades ens portarien a celebrar l’intricat mosaic de la vida americana”, reflexiona Paul Waldman a The Washington Post. “En aquest cas, caurem més en un cicle de recriminació i revengisme que tant la dreta com l’esquerra alimentaran per raons oposades”, matisa.
Malgrat la transformació, que políticament beneficia els progressistes, no oculten la seva còlera perquè els de l’altre grup despleguen els seus recursos
El grup que més creix, un 127%, és el dels ciutadans que es consideren de més d’una raça
Els no blancs tenen més ràtio de naixements i són més joves, davant blancs envellits
La demografia afavoreix els demòcrates, però els republicans controlen les regles i molts estats
per impedir el dret al vot. El cens determina la distribució d’escons, però els republicans controlen molts territoris on creixen els residents “diferents” i estableixen normes restrictives.
Per això, els conservadors imposen la narrativa que el poder blanc perilla davant l’emergència de les minories. Això es fa servir per propagar ràbia i apressar els republicans a solidificar les normes que els mantinguin al comandament.
Les ciutats, graners demòcrates, són les que creixen. Els nuclis republicans, en zones rurals, són els que més pateixen la pèrdua blanca.
Aquesta tendència existia, però el cens del 2020 no ha fet més que confirmar aquest canvi d’identitat, en què els conservadors blancs es veuen assetjats, assetjats i marginalitzats.
Mitjans de l’extrema dreta accentuen la seva promoció de la conspiració supremacista del “reemplaçament” dels seus pels de pell fosca. Diuen que els demòcrates els “importen” del tercer món perquè voten amb obediència.c