La Vanguardia (Català-1ª edició)
Interior vol deixar el 23-F i els GAL sense desclassificar amb la nova llei de Secrets
L’Executiu pretén substituir la norma franquista abans d’esgotar la legislatura
Sobre la taula del gairebé acabat d’aterrar ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ja hi ha els treballs que la seva predecessora, Carmen Calvo, va encarregar als ministeris de Defensa, Interior i Justícia per derogar la llei de Secrets Oficials, la norma franquista encara vigent que permet tenir sota pany i forrellat “les qüestions el coneixement de les quals per persones no autoritzades pot perjudicar o posar en risc la seguretat de l’Estat o els interessos fonamentals de la nació”.
L’objectiu del Govern de Pedro Sánchez passa per derogar la llei de Secrets –que va ser aprovada el 1968 i reformada deu anys després– abans que finalitzi la legislatura, a finals del 2023. Ja s’hi dediquen, atès que el calendari legislatiu els obligaria a portar el text nou al Consell de Ministres abans que s’acabi aquest any –o com a molt tard a començaments del 2022– perquè llavors la reforma comenci el recorregut parlamentari.
Segons ha pogut contrastar La Vanguardia a partir de diferents fonts dels ministeris implicats, l’esborrany sobre el qual es treballa no preveu les desclassificacions automàtiques de documents un cop transcorregut un període de temps concret, tal com van plantejar al principi els socialistes. La idea inicial passava per desclassificar de manera automàtica els documents qualificats de “secrets” –a què la llei actual dona un nivell de protecció més gran– al cap de 25 anys, amb una possibilitat de pròrroga de 10 anys més. Finalment no serà així. El text embrionari recull que el temps per fer públics els documents estarà subjecte a “diferents terminis, segons el grau de protecció i el nivell del secret”, confirmen des de la Presidència. I, en tot cas, hi haurà “excepcions per a casos concrets”.
Aquest redactat –si finalment s’aprova en aquests termes– deixaria a l’Executiu la clau del cadenat de determinats secrets. Un punt de la norma que ha estat defensat vehementment des del Ministeri de l’Interior, des d’on s’han mostrat més recelosos de fer públics alguns episodis de la història més recent, entre els quals tots els documents que hi pogués haver sobre l’intent de cop d’Estat del 23-F i la guerra bruta dels GAL contra el terrorisme d’ETA.
L’aposta de Fernando Grande-Marlaska inclou deixar aquests capítols ocults. Per contra, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha defensat les desclassificacions automàtiques, a favor de la transparència, sense fer excepcions, segons fonts consultades pròximes a les negociacions. Malgrat que ni se sap la llista de secrets oficials, si el Govern central aconsegueix prou suports polítics perquè la norma rebi la llum verda definitiva, això permetria fer aflorar, per exemple, arxius sobre les negociacions per a l’ingrés d’Espanya a l’OTAN, la participació en la guerra del Golf, el desastre de Palomares o la sortida del Sàhara Occidental.
No preveu aixecaments automàtics, sinó terminis diferents segons el grau de protecció
La norma actual recull a l’article quart que la desclassificació només és competència del Consell de Ministres i de la junta de caps de l’Estat Major (que actualment ja ni existeix). Els polítics i experts consultats coincideixen que la trava actual més important és precisament aquesta, que l’òrgan que els va classificar no es preocupa d’aixecar secrets anteriors. D’aquí ve la urgència perquè la nova llei arbitri uns terminis. La intenció és que continuï sent el Consell de Ministres qui tingui l’única potestat per desclassificar i no també –com han demanat algunes veus– els ministeris amb matèries reservades.
Aquesta “reforma d’Estat”, com la qualifiquen des de la Presidència, suposa equiparar Espanya a la resta de països democràtics. Es dona la circumstància que historiadors espanyols es veuen obligats a recórrer a arxius d’altres països per estudiar fets esdevinguts a Espanya a causa d’una legislació obsoleta. Aquesta reforma, coincideixen els interlocutors ministerials, seria la continuïtat lògica a l’aprovació de la llei de Memòria Històrica.c