La partida de bridge que va canviar la llei

Un llibre explica el litigi de Violeta Friedman contra Degrelle, que va modificar la legislació sobre la xenofòbia

Ara bé, hi havia un altre camí. A Espanya s’acabava d’aprovar la llei orgànica de Dret a l’Honor. Corria l’any 1985 i, tot cal dir-ho, en principi Friedman, Mazin i Trías no van tenir gaire sort. El jutjat de primera instància número 6 de Madrid, l’Audiència Territorial de Madrid i el Tribunal Suprem van tombar la iniciativa perquè Degrelle no citava explícitament ni Friedman ni la seva família.

Només quedava una possibilitat, que era el Tribunal Constitucional. I van trucar a la seva porta. L’11 de novembre del 1991 es va publicar la sentència. S’hi pot llegir: “És indubtable que les declaracions publicades (...) tenen una connotació racista i antisemita, i que no es poden interpretar més que com una incitació antijueva (...) que constitueix un atemptat a l’honor

El TC va resoldre que l’atac contra comunitats no estava emparat per la llibertat d’expressió

A conseqüència de la decisió, el Congrés va canviarlanorma iesva penalitzar la xenofòbia i l’antisemitisme

[de Friedman] i al de totes les persones que, com ella i la seva família, van estar internades als camps nazis”. A més a més, s’expressa que “ni l’exercici de la llibertat ideològica ni la d’expressió poden emparar manifestacions destinades a menysprear o a generar sentiments d’hostilitat contra determinats grups ètnics, d’estrangers o emigrants, religiosos o socials”, perquè en un Estat social, democràtic i de dret com l’espanyol tenien dret a conviure pacíficament i a ser respectats.

El Constitucional va resoldre que Violeta Friedman tenia dret a l’honor. Simplement això, però va ser transcendental. Ella no havia anat als tribunals a demanar res més. No hi va haver més plets, però les coses havien canviat, i molt. Arran de la sentència es va constituir una comissió al Congrés dels Diputats que va modificar el Codi Penal per introduir-hi els delictes de xenofòbia, antisemitisme o contra les creences religioses, que ara tenen penes de fins a quatre anys de presó.

Fins aleshores aquest camp era, simplement, un solar jurídic: no hi havia res. Però en una partida de bridge es va decidir que es podien canviar les coses. D’això fa vint anys, i ara un llibre ens ho explica.c