Solitud a les residències

La solitud i l’allunyament dels éssers més propers provoquen molt dolor a la gent gran internada que viu en residències, a qui s’intenta protegir de la pandèmia amb severes mesures d’aïllament. Cada vegada són més els casos d’ancians afectats de tristesa profunda, ansietat o depressió perquè es veuen separats de la família. La cinquena onada de la covid, amb la variant delta, molt més contagiosa, ha obligat a prorrogar les restriccions a la interacció social com a única alternativa per evitar la propagació de les infeccions. La vacunació massiva de gairebé tots els residents no ha tingut tota l’eficàcia que s’esperava per frenar els contagis.

L’objectiu primordial de les autoritats sanitàries i dels responsables de les residències, com és lògic, és evitar que es repeteixi la mortalitat registrada durant la primera onada. Ningú no vol que això torni a passar. Però per a molta gent gran la solitud i l’aïllament suposen un martiri que els porta a qüestionar-se si val la pena viure així. El fet és que el deteriorament físic i mental de les persones no afectades directament per la covid a les residències, com a conseqüència de les mesures contra la pandèmia, preocupa cada vegada més. La mateixa Coordinadora 5 +1, que agrupa els familiars de residents, considera que se’ls està fent un mal irreparable. Per això han denunciat a la Fiscalia les ordres de la Generalitat que restringeixen les visites i les sortides de les residències, així com el règim d’aïllament de positius.

La situació, al seu parer, ha donat llibertat a les residències perquè, a la pràctica, facin el que els sembli millor per protegir els interns. Però això dona lloc a abusos. Denuncien que hi ha centres que han tancat els usuaris a l’habitació sense que siguin positius per no tenir problemes, i d’altres que no admeten visites encara que no estan en nivell vermell. La situació s’ha agreujat aquest mes d’agost al reduir-se el personal dels centres.

La qüestió, evidentment, és molt delicada i difícil de gestionar. La vacunació i les restriccions a la interacció social a les residències han disminuït dràsticament la mortalitat per covid, però han lesionat la qualitat de vida dels qui hi viuen. La lluita contra la pandèmia, com recorden constantment els tribunals de justícia, exigeix que es respectin la llibertat dels ciutadans i els drets fonamentals. La gent gran no pot ser-ne una excepció de cap de les maneres. Hem d’estar-hi molt atents atesa la seva vulnerabilitat. Davant la covid, a les residències calen mesures de protecció que siguin respectuoses amb tothom.c

Les mesures d’aïllament contra la covid penalitzen la gent gran