La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pregó banyat en llàgrimes
Una sonora esbroncada contra Ada Colau enfosqueix el pregó de Jordi Cuixart, que va animar els veïns de Gràcia a no renunciar al seu somni de llibertat
Els xiulets i les protestes a la plaça de la Vila de Gràcia ja van començar quan la presidenta de la Fundació Festa Major, Carla Carbonell, va anunciar, des del balcó consistorial, que el Procicat no els havia concedit el permís extraordinari per saltar-se el toc de queda de l’una de la matinada per poder acabar d’engalanar els 21 carrers que participen aquest any a la festa. Però l’acció contestatària va pujar de nivell i quan el regidor del districte, Eloi Badia, va provar de presentar el pregoner, la xiulada va ser de tal proporció que amb prou feines se li va sentir dir el nom de l’il·lustre convidat: Jordi Cuixart.
El pregó del president d’Òmnium Cultural va estar impregnat de vida, de política i del dret a l’autodeterminació recitat gairebé de memòria amb aquest somriure contagiós que no enfosqueix mai el seu rostre. “Veïns de Gràcia, no renuncieu mai al vostre somni de llibertat”, els va pregar. Va donar mil vegades les gràcies a Gràcia i ja havia acabat la seva intervenció quan va arrabassar el micròfon a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, quan va veure que les llàgrimes li queien després que un grup d’assistents li impedís de parlar amb crits, xiulets i esbroncades secundades per d’altres .
Va ser el de Cuixart un acte espontani que va agafar per sorpresa l’alcaldessa, que va cedir el micròfon al pregoner mentre es netejava les llàgrimes amb els dits de les mans. Sense somriure i apujant el to, el president d’Òmnium Cultural va demanar respecte per Colau. “Ens estimem tots, això va de lluites compartides, de sumar, de ser més, jo ho entenc tot, però, després de tres anys i vuit mesos de presó, us dic que escoltar és el que Espanya no vol fer amb nosaltres, perquè té por de la paraula”. L’alcaldessa va escurçar la seva intervenció perquè els xiulets no paraven en una plaça en què ressonava l’última frase de Cuixart: “Ens volen dividits, no caiguem en aquest error”.
No es va acabar d’entendre gaire bé per què xiulaven Colau, si per la seva gestió municipal, si per algun detall relacionat amb les restriccions a la festa, però l’esbroncada va avergonyir alguns dels presents. El públic que va a veure el pregó de Gràcia és tradicionalment combatiu i contestatari i n’està orgullós de serho. I el pregoner, precisament en la seva intervenció, va fer referència diverses vegades a aquest caràcter indomable dels veïns del barri. Però en aquesta edició les restriccions de la pandèmia van fer que l’acte se celebrés amb un aforament de públic molt reduït que, amb invitació prèvia, va poder accedir a la plaça i no moure’s de la cadira assignada, a dos metres de distància de la següent. Amb tants espais buits encara va ressonar més la protesta.
Amb la mateixa intensitat, també, que es van sentir els aplaudiments i l’ovació que la plaça sencera va dedicar al pregoner i a la seva família. Cuixart, que és del Vallès, va admetre que havia redescobert amb molta intensitat el barri gràcies a la seva dona, la periodista Txell Bonet, filla de Gràcia com els dos fills de la parella.
Cuixart va recordar els exiliats i va assegurar que la festa no serà mai completa fins que tornin. Va esmentar expressament Anna Gabriel, amb qui havia compartit xerrades en espais alternatius del districte. “Gràcies pel suport.
Cuixart reivindica més cultura contra el feixisme i més barri, perquè als carrers hi ha l’essència de la vida
Quan semblava que tot s’enfonsava, Gràcia resistia”. I va recordar com durant la seva estada a la presó, jugava amb Jordi Sànchez, de Gràcia, a endevinar de quin carrer podria ser el remitent de moltes de les cartes que van arribar del barri. “I a partir d’aquell carrer recordàvem amb els que feia cantonada, i tot el que hi havia al voltant”. També a la presó va rebre la visita de Sabor de Gràcia, un grup de rumba catalana que va actuar al centre penitenciari i un dels components va cridar a Cuixart “cosí!”. A partir d’aquest dia, “tots els gitanos de Lledoners van pensar que jo també era gitano i amb orgull dic que m’hi sento”. El pregoner va demanar més cultura contra el feixisme i fer més barri als veïns, perquè en aquests carrers, va dir, es guarden els tresors de l’essència de la vida.
“Us faig una crida a tornar-ho a fer, no renunciarem mai a tornar-ho a fer”, va insistir el pregoner emocionat entre crits “d’independència” dels assistents posats majoritàriament dempeus.c
va suposar tota una clatellada que va deixar la seva economia tremolant i la població en problemes seriosos.
Per això, les autoritats es van proposar la seva ràpida obertura als visitants estrangers. Amb aquest objectiu, primer van prioritzar la campanya de vacunació en aquesta regió, on més d’un 70% de la població està inoculada davant l’exigu 6% a escala nacional. I des de l’1 de juliol, permeten l’accés de turistes vacunats sense necessitat que facin quarantena. Si donen negatiu a la prova que se’ls fa quan arriben, se’ls permet moure’s per tota l’illa sense limitació. Després de diversos dies –entre 7 i 14, depenent de la destinació–, fins i tot poden desplaçar-se a altres províncies.
“El meu amic es va fer la prova a l’aeroport, va esperar els resultats al seu hotel i al cap de sis hores vam poder sortir a sopar junts”, va assenyalar Phil Anthony, encarregat d’una consultora de viatges a Phuket, a la CNN. “És fenomenal la sensació de poder asseure’t amb un col·lega que no veies des de feia temps”.
Com ell, unes 15.000 persones van visitar l’illa al juliol per fer-se una remullada i prendre còctels estirats a la fresca. Són uns 500 al dia, una xifra ínfima si es compara amb els més de 40.000 diaris d’abans de la pandèmia, però generen esperança. “Estem a un 1% de normalitat. No està bé, però aquest 1% també ens encoratja de cara al futur”, va assegurar el president de l’Associació de Turisme de Phuket, Bhummikitti Ruktaengam.
Per a les autoritats, l’experiment de Phuket serveix per verificar si és viable una obertura a gran escala a la resta del país. Des del 15 de juliol, petites illes com Koh Samui, Koh Pha Ngan i Koh Tao també reben turistes vacunats, i està previst que altres territoris s’hi vagin sumant.
Però atesa la situació actual, aquests plans semblen pecar d’optimisme. Els últims mesos, Tailàndia pateix el virulent flagell de la variant delta, que cada dia afegeix milers de nous positius mentre la vacunació avança a pas lent. En un intent per mantenir neta la bombolla turística, les autoritats van prohibir als turistes nacionals entrar a Phuket entre el 3 i el 18 d’agost, malgrat que això no ha evitat que es registrin casos puntuals.
Aquesta mena d’assajos semblen valuosos per a una regió que podria trigar molt, si és que ho fa, a recuperar la seva antiga normalitat. “La covid no se n’anirà enlloc, i aquests projectes pilot podrien proporcionar-nos una manera viable de viatjar en el futur”, va explicar Andrea Oschetti, fundador de l’agència Blueflower. Si un d’ells col·lapsa, va afegir, no és un senyal de fracàs, sinó que cal “interrompre, recalibrar i presentar un projecte més ben basat en allò après”.
Platges paradisíaques
Les autoritats van decidir prohibir l’entrada als turistes nacionals