El passat no ha dit l’última paraula

Tecnologies desenvolupades els últims anys permeten als arqueòlegs d’arreu del món reobrir antigues investigacions per fer descobriments sorprenents

Excavar ja no és l’únic mètode. El món es mou ràpid, també per als arqueòlegs. Anàlisis d’ADN, avançats sistemes de datació per radiocarboni, fotogrametria, recreacions en 3D, radars de penetració al subsol o, fins i tot, drons. Tot és vàlid per estudiar el passat. El gran canvi tecnològic dels últims deu anys ja dona fruits.

En tot just un mes diverses investigacions han permès fer descobriments sorprenents, reinterpretar

En tot just un mes, la revisió d’antigues troballes ha permès fer descobriments sorprenents

Els mitjans de què es disposa avui dia no tenen res a veure amb els de fa tot just unes quantes dècades

hipòtesis que es donaven per segures o totes dues coses alhora. Amb la recent espectrometria de masses practicada a uns esquelets desenterrats el 1912 es va poder saber, per exemple, que el Machu-Picchu era unes quantes dècades més antic del que es pensava. A més a més, la reconstrucció del genoma a partir d’unes restes descobertes al segle XIX va servir per saber que la primera víctima de la pesta negra (Yersinia pestis) va ser un caçador recol·lector de fa uns 5.000 anys. O que encara queden 14 parents vius de Leonardo Da Vinci. I, fins i tot, que una tomba trobada a Finlàndia el 1968 amagava les restes d’un guerrer medieval... intersexual.

La llista és llarga, i promet allargar-se molt més els pròxims anys. “La revisió d’antigues intervencions s’està sistematitzant. Els mitjans de què disposem ara no tenen res a veure amb els d’abans”, explica Isidre Pastor, president de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya. “És un tema que s’està generalitzant en l’àmbit mundial”, afegeix.

Fa mig segle, o fins i tot més

Yves Montand i Simone Signoret van formar una de les parelles més cèlebres del cinema francès. Enguany se celebra el centenari del naixement de tots dos, i la Filmoteca de Catalunya commemorarà l’efemèride al setembre amb un cicle dedicat a les seves millors pel·lícules. / Astrid Meseguer

Anàlisi d’ADN, espectrometria de masses o drons..., tota nova tecnologia és útil per estudiar antigues troballes