La Vanguardia (Català-1ª edició)
Resiliència, goig i llegat
El primer Festival Jordi Savall es tanca avui al monestir de Santes Creus amb una gran acollida del públic
La pandèmia i els problemes econòmics de la Fundació Populus Alba, al capdavant del monestir de Poblet (Conca de Barberà), van frustrar aquest estiu per segon any consecutiu el festival de música antiga que assegurava la presència de Jordi Savall cada estiu a Catalunya (2013-19). A Poblet també ha tancat l’hostal. Però el gambista i mestre català, en lloc de llançar la tovallola, va decidir impulsar personalment el I Festival Jordi Savall en un altre monestir cistercenc, no gaire lluny, a Santes Creus (Alt Camp).
Un regal i un luxe. La seva aposta, amb un pressupost per al festival que ell mateix ha costejat majoritàriament, ha rebut la calor del públic, que ha esgotat les entrades dels cinc dies del certamen que acaba aquesta nit amb una altra actuació de Savall, interpretant Les goûts réunis (1610-1810).
Com un bon presagi, la primera edició va triar com a leitmotiv dues paraules: resiliència i goig (joia). Savall ha sabut adaptar el seu festival a la pandèmia i la crisi derivada, canviant d’espai, i a més ha començat a fer-lo créixer, una de les seves motivacions. Vol que formi part del seu llegat.
S’ha trobat aquesta setmana amb una dificultat afegida, l’onada de calor, que ha obligat a canviar sobre la marxa l’espai escollit per als concerts, el dormitori del monestir de Santes Creus (1160), amb una acústica “preciosa” per a la música antiga, per la seva església, més àmplia i fresca davant els acaloraments a causa de les altes temperatures.
El canvi ha permès guanyar unes quantes localitats, de les 250 del dormitori a les 270 de l’església. En tot cas, i malgrat la calor i la pandèmia, que obliga a portar sempre la mascareta, és un regal per als sentits escoltar al monestir de Santes Creus els diferents intèrprets.
Una programació pensada amb afecte pel mestre català, que acaba de fer 80 anys (l’1 d’agost), i que ha actuat en quatre dels cinc dies del festival. El seu regal d’aniversari per als seguidors. No hi ha faltat El llibre vermell, dirigit per ell mateix.
Divendres a la nit, el seu únic dia d’absència en el conjunt, el gambista va presentar personalment el concert, els intèrprets (el septet de Le Concert des Nations) i el seu context, amb un Ludwig van Beethoven septuagenari. Un altre luxe.
Assegut als bancs de la nau principal de l’església o a les cadires disposades per al concert, a l’espectador li venien ganes a estones de traslladar-se al claustre, una altra obra d’art, per delectar-se amb una música que s’eleva i transcendeix, colant-se per tots els racons. El mestre ja coneixia bé el monestir –“el més bonic de Catalunya”, amb “els vitralls més bonics d’Europa”– i la seva sonoritat, ja que hi ha tocat i gravat. A Santes Creus ja es va fer un primer festival de música fa quaranta anys.
Jordi Savall vol que el seu festival creixi i també s’elevi després de l’exitosa estrena. La seva idea és que es converteixi en un motor, en un centre cultural que irradiï tota la zona. “Un centre de transmissió musical” que es faci gran a través de la Ruta del Cister. Més intèrprets i noves localitzacions. Savall pensa també en un espai de reflexió, on també es facin conferències o recitals de poesia.
És un luxe per al sud de Catalunya, ignorat tantes vegades quan es programen festivals i concerts, que Savall hi continuï creient. L’estrena ha deixat pòsit, amb projectes com l’Orpheus XXI, contribuint a la integració de músics refugiats de Síria o el Kurdistan.
Quan va pensar a dedicar aquest primer certamen a la resiliència i el goig (joia) va voler homenatjar les víctimes de la pandèmia i totes les persones que han patit en l’últim any i mig. A les vicissituds, el mestre català respon amb un “crit de goig” perquè no entén el futur sense música, la millor manera, diu, de fomentar la pau i fer confiança davant els nous desafiaments.c
Amb les entrades exhaurides els 5 dies, el certamen resisteix la pandèmia, la crisi de Poblet i l’onada de calor