La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els talibans reconquereixen Kabul
La presa del palau presidencial després de la fugida d’Aixraf Gani segella la guerra
De manera accelerada i dramàtica però incruenta, la guerra de l’Afganistan va arribar ahir a la seva fi. Un final buñuelesc, amb els talibans retornant a Kabul i oferint les seves pregàries amb el Kalàixnikov en bandolera als salons del restaurat Palau Presidencial, acabat d’abandonar pel fins ara president Aixraf Gani.
Un dia històric, amb molta més tensió aparent a l’aeroport –entre els estrangers pendents d’evacuació i els afganesos afavorits o no amb un vol i que obstruïen les pistes– que entre els quatre milions de ciutadans de la capital, immersos en els embussos circulatoris de costum.
A causa de l’ensorrament del govern tutelat pels EUA, amb el president en fuga i la policia absent dels carrers, els talibans van rebre, abans de la posta del sol, l’ordre d’entrar a la capital “per evitar pillatges”.
Tot i que la milícia s’havia plantat a les portes de Kabul abans del migdia, s’havia imposat no irrompre-hi a fi d’obtenir un traspàs pacífic del poder, com ha passat en una ciutat després d’una altra, durant una setmana de vertigen. Ahir al matí, a Jalalabad i a la base aèria de Bagram.
Qui va ser l’etern número dos del Govern, Abdul·lah Abdul·lah, va ser qui va revelar que el president ja era al Tadjikistan. Aparentment, camí d’Oman. Des d’algun lloc, Gani va acabar el dia amb aquest missatge: “Els talibans han guanyat. Ara els correspon la preservació del país”.
El ministre de l’Interior, el general Abdul Sattar Mirzakwal, havia confirmat hores abans la versió talibana, tranquil·litzant la població: “La ciutat no serà atacada. Hi haurà una transició pacífica”.
Tot i això, un portaveu talibà matisava a Al-Jazira. “Només acceptarem una rendició incondicional”, va dir Suhail Xaheen, mentre els seus comptaven ja els districtes de Kabul sota el seu control –el mul·là Xirin Akhund és el nou “governador”–
com abans les províncies conquerides.
Tot indica que el motiu de la demora era bastir un pont de plata a l’enemic. Des de la matinada, no havia cessat el tràfec d’helicòpters dels EUA entre la seva ambaixada i l’aeroport. El moment Saigon sobrevolava Kabul.
Ambaixades com la francesa anunciaven al final del dia que passaven a operar des d’allà.
La presa de l’aeroport pels marines per evacuar diplomàtics i alts càrrecs va provocar a més la cancel·lació de vols regulars, frustrant molts afganesos que havien desemborsat una fortuna. El caos creat s’afegia així a la desesperació.
No en va, amb la insurgència al capdavant de totes les autopistes i posts fronterers, l’aeroport és el cordó umbilical de l’Afganistan amb el món, tot i que caldrà veure per quant temps. Moltes aerolínies eviten ja el seu espai aeri.
Si alguna vegada hi va haver tres-cents mil soldats afganesos, tal com feien creure les seves nòmines, els seus rifles ja són en lloc segur a l’armeria talibana. Perquè tota aparença de resistència va acabar després de la caiguda consecutiva d’Herat, Kandahar, Mazar-e-Xarif i Jalalabad.
Tot i això, els talibans han promès respectar vides i hisendes, així com una amnistia general, en favor de la reconciliació. Tot i això, aquells que han col·laborat amb el Govern però que no han pogut enriquir-se fins al punt d’estar ja a Dubai o a Istanbul, viuen aquestes hores amb angoixa.
Malgrat els malastrucs, ahir el fum més conspicu que emergia de Kabul era el de l’ambaixada dels EUA, on s’incineraven documents.
La restauració de l’autodenominat Emirat Islàmic de l’Afganistan, després de menys de vint anys, ja és una realitat. La seva bandera blanca oneja ja en substitució de la de la República Islàmica de l’Afganistan en tots els centres de poder. Però a diferència del que passava
El caos es concentra a l’aeroport de Kabul, última via d’escapada, amb dues mil persones a les pistes
Ja oneja la bandera de l’emirat sobre el palau presidencial, pels salons del qual es passegen els milicians
El missatge de Gani: “Els talibans han guanyat, ara els correspon la preservació del país”
Control talibà 3 de maig Àrees en disputa
Un avanç imparable