El ràpid col·lapse davant els talibans posa en qüestió l’estratègia de Biden

Tempesta de crítiques sobre la Casa Blanca per la falta de preparació de la retirada

LA VANGUARDIA els talibans tornaran a controlar l’Afganistan.

Els EUA han mantingut les seves forces en aquest territori més temps que els britànics en el segle XIX i el doble que els soviètics en el XX. El resultat és, si fa no fa, el mateix.

“La velocitat amb què actuen els talibans és alarmant per a tots els que hem estat allà”, va declarar aquest diumenge a la NPR (ràdio pública) el coronel retirat Mike Jason. “És una sensació de déjà-vu, passa una altra vegada, com quan l’Estat Islàmic va ocupar Mossul”, va afegir en al·lusió a la retirada de l’Iraq en contra de les recomanacions del Pentàgon.

“Tot això que hem fet ha estat per a res? No hi érem pels valors que defensem?”, es va qüestionar Jason davant la marxa precipitada. Infraestructures? A les notícies no hi ha cap altre assumpte que el deteriorament a la nació asiàtica.

“Un any més o cinc de presència militar dels Estats Units no marcarà diferències si les forces afganeses no són capaces de controlar el seu país”, va assegurar Biden en un comunicat. “Soc el quart que ha arribat a la presidència amb tropes a l’Afganistan i no passaré aquesta guerra a un cinquè president”, va remarcar.

A més, va culpar el seu predecessor de pactar amb els talibans, cosa que “els va enfortir” com mai des de l’11-S. Trump va replicar acusant Biden de feble. Entre experts, diplomàtics i polítics

El president diu que no passarà la guerra al seu successor i culpa Trump del pacte amb els combatents

(incloent-hi republicans) hi ha el consens que l’acord de Trump va ser molt negatiu. Va negociar amb els talibans i va deixar de banda el govern local, cosa que va provocar desmoralització a les tropes, que a la mínima han abandonat la lluita i una fortuna en armament militar modern. Però també hi ha unanimitat que l’actual president és Biden i que la seva actuació és deficient.

Per la seva llarga trajectòria al Senat, al comitè internacional, i prèviament al Govern, com a vicepresident amb Barack Obama, Biden és un dels presidents

nua el seu curs segons allò estipulat, “no sense riscos”. L’Administració va insistir en l’amenaça de represàlies si els talibans ataquen les forces dels Estats Units.

“Mantindrem a la regió la capacitat de controlar qualsevol rebrot terrorista i el poder d’afrontar-lo”, va recalcar Antony Blinken, secretari del Departament d’Estat. En una reunió amb els senadors, el màxim cap de l’Exèrcit, Mark Milley, va subratllar que aquesta amenaça ha empitjorat.

“En els termes pels quals vam

a l’Afganistan, hem aconseguit els nostres objectius”, va insistir Blinken, que va negar que això sigui una seqüela de Saigon. “Qualsevol pot estar en desacord amb mi i pensar que l’Executiu de Biden va fer el correcte a l’hora de treure les tropes de l’Afganistan, però és impossible argumentar que s’ha fet de la manera correcta”, va tuitejar Richard Haas, president del Council on Foreign Relations.

“Això –va postil·lar– sembla ser tant un gran fracàs polític com d’intel·ligència amb greus conseqüències”.