La Vanguardia (Català-1ª edició)
Noruega entreveu la fi de cicle de la dreta després de vuit anys al poder
Un mes abans de les urnes, les enquestes prediuen la victòria del centreesquerra
Quan falta un mes per a les eleccions generals a Noruega, no hi ha analista ni enquesta que s’aventuri a vaticinar una reedició de la victòria del bloc de dretes liderat pel Partit Conservador d’Erna Solberg, que sembla més que destinat a asseure’s als escons de l’oposició a partir d’aquesta tardor. Amb tot, la primera ministra no llença la tovallola, especialment encoratjada per una bona gestió de la pandèmia, i vol intentar el que seria una gesta, una tercera legislatura al capdavant de l’Executiu noruec.
Però el canvi de cicle al país, el més ric dels escandinaus i l’únic fora de la UE, sembla més que probable, i el líder laborista, Jonas Gahr Støre, té un peu i mig a la residència oficial. “En general, hi ha satisfacció amb la gestió de la pandèmia, però no és suficient. Després de vuit anys, és com una llei de la natura que l’oposició guanyi les eleccions passi el que passi”, explica a La Vanguardia Johannes Bergh, politòleg expert en eleccions noruegues de l’Institut d’Investigació Social d’Oslo.
L’era de Solberg va començar el 2013, quan va constituir el primer Executiu “blau fosc” –amb referència a una tendència més dretana dins del bloc conservador— juntament amb el Partit del Progrés (FrP per les seves sigles en noruec), una de les primeres formacions de la dreta populista i antiimmigració europea que va aconseguir formar part d’una coalició governamental. El primer gabinet de Solberg va governar en minoria, amb suport extern dels altres dos partits de centre dreta.
Per a la legislatura que ara s’esgota, la primera ministra va procurar assegurar-se la majoria parlamentària, cosa que va aconseguir durant un dels quatre anys de mandat: la tranquil·litat li va durar poc. Les desavinences entre els quatre socis, especialment en immigració, impostos i peatges, havien aflorat diverses vegades, però van acabar d’esclatar el gener del 2020, quan el xenòfob Partit del Progrés va abandonar l’Executiu després del cas de la repatriació d’una dona vinculada amb l’Estat Islàmic.
Va ser un moviment que la formació populista va fer amb la mirada
“Després de vuit anys és com una llei que guanyi l’oposició”, diu el politòleg Johannes Bergh
posada en les eleccions sense poder preveure que un mes després arribaria la pandèmia i canviaria tots els seus plans. “Esperaven rebre molta més atenció estant a l’oposició, però van acabar a l’ombra. Tothom estava pendent de la pandèmia i de què feia el Govern, i el Partit del Progrés havia deixat de ser un soci actiu i part del debat”, comenta Bergh. Els sondejos li pronostiquen en aquests moments un 10% dels vots, davant un 15,2% del 2017 i molt lluny d’un 22,9% de rècord que van assolir el 2009, els anys de la crisi econòmica.
Si fa quatre anys la immigració era el que més preocupava els votants, ara ha quedat gairebé fora de pla en una Noruega amb les fronteres tancades. “Els votants estan preocupats per qüestions relacionades amb la pandèmia, com la sanitat i la preparació de les autoritats davant les crisis. Els aspectes socials ara són la preocupació cabdal, i d’això se’n beneficia el centre esquerra, sobretot els laboristes”, apunta Bergh.
El Partit Laborista, la formació noruega més influent i important des de la Segona Guerra Mundial, ja va guanyar les últimes eleccions, amb un 27,4% dels vots, davant un 25% dels conservadors, però el bloc de dretes va aconseguir sumar més escons que les formacions d’esquerra. Ara les enquestes auguren un cert descens del suport als laboristes, però creixements significatius als altres partits del bloc vermell.
El gran guanyador s’espera que sigui el Partit de Centre (centreesquerra), que tradicionalment aconseguia al voltant d’un 6%-7% dels vots, amb representació principalment en àrees rurals, i que els últims anys ha aconseguit mobilitzar una gran part dels votants contraris al Govern de Solberg. Fa uns mesos, algunes enquestes van arribar a situar-lo fins i tot per sobre dels laboristes, tot i que ara es pronostica que quedaran en tercer lloc, i arribaran a un 18% dels vots, 8 punts més que fa quatre anys.
Contraris a una certa idea d’Europa i proteccionista, el Partit de Centre defensa la descentralització del poder cap a les comunitats més petites i apartades de les grans ciutats. “Forma part d’una llarga tradició d’aquesta mena de populisme antielits, anticiutats; representants de la gent normal que viu en àrees més rurals”, assenyala Bergh, que li vaticina un resultat de rècord i un rol decisiu a l’hora de formar executiu.
“Hauria de passar alguna cosa dramàtica perquè el bloc de centreesquerra no aconseguís una majoria”, conclou el politòleg.c
El tancament de fronteres pel virus ha deixat fora de joc l’extrema dreta i el discurs xenòfob