La Vanguardia (Català-1ª edició)
Purga xinesa al karaoke
La censura amenaça les cançons que infringeixin el rígid ordre establert
El món de l’entreteniment a la Xina està de reformes. Des de fa mesos, a cop de regulacions, modificacions i prohibicions, les autoritats miren de cisellar el seu particular ordre en sectors com el dels videojocs, les xarxes socials o el creixent fenomen dels clubs de seguidors. Ara, a la llista, els mandataris també han afegit uns dels passatemps més estesos pel país, el karaoke, amb una intenció molt clara: eradicar qualsevol tonada amb “contingut il·legal”.
La relació de temes que s’ajusten a aquesta categoria és àmplia. Per a l’1 d’octubre, el Ministeri de Cultura i Turisme vol veure les llistes de reproducció sense lletres que puguin posar en perill la unitat nacional, la sobirania o la integritat territorial; violin les polítiques religioses o propaguin cultes i supersticions; incitin a l’odi o la discriminació ètniques; o fomentin el joc, les drogues, l’obscenitat o la violència.
Com passa en altres països de la zona –el Japó, Corea del Sud, el Vietnam o les Filipines, en són un bon exemple–, el karaoke és una de les activitats comunitàries més populars, tot i que també hi ha qui s’estima més anar per lliure. Entre setmana o en dia festiu, amb o begudes o sense pel mig, n’hi ha prou amb un micro portàtil i una pantalla perquè un faci aparèixer l’estrella que porta dins sense cap pudor, ja sigui en un espai reservat o en públic.
El ministeri estudia crear una llista centralitzada amb les cançons problemàtiques, i seran els mateixos negocis –més de 50.000, segons les autoritats– els que hauran de triar entre el seu repertori. També se’ls anima a fer un crit d’alarma si detecten alguna lletra irregular que se’ls hagi escapat.
Amb catàlegs que poden superar les 100.000 cançons, cal que posin fil a l’agulla aviat per identificar-les si no volen que els multin. L’objectiu final és que ofereixin temes “saludables” que promoguin “energia positiva”, i s’encoratja els negocis i els seus gestors a promocionar les que fomentin els valors socialistes.
Aquesta no és la primera vegada que les autoritats proposen alleugerir de suposats continguts nocius aquests repertoris. El 2015 ja van publicar una llista negra amb 120 títols acusats de pregonar la violència, el crim o valors que danyen la moral social. Entre aquestes cançons, s’incloïen tonades com ara Hooligans de Pequín, Diari del suïcidi, No vull anar a l’escola, M’agraden les noies taiwaneses o Sense diners, no hi ha amics.
En una societat acostumada a veure desfilar les tisores de la censura per tot arreu per noticiaris, pel·lícules o sèries, molts van rebre l’anunci amb sorna. “La llista d’èxits de la setmana!” o “No les coneixia, les escoltaré ara mateix”, van fer broma alguns a Weibo, el Twitter xinès. Tot i això, d’altres van ser més crítics amb les condicions i la tutela que l’Estat imposa sobre el que poden (o no) llegir, escoltar o cantar. “Això és un dels motius pels quals la cultura del hiphop no s’enlairarà mai aquí”, assenyalava un altre usuari.
El fet de tornar a regular els karaokes i altres sectors de l’entreteniment forma part d’un moviment més ampli que Pequín executa des de fa temps per reconduir sectors clau de la seva economia. Fins ara, els més afectats han estat les grans tecnològiques –allà hi ha la sonada anul·lació de la sortida a borsa d’Ant Financial o la recent investigació feta sobre Didi, l’Uber xinès– i les empreses dedicades a les classes extraescolars, un sector multimilionari que al juliol van intervenir per posar-hi límit.
Però es dona per fet que aquestes no seran les últimes mesures. En aquest sentit, el Consell d’Estat va dir dimecres que el país treballarà per legislar en zones que incumbeixen en la seguretat nacional, la innovació tecnològica i la lluita antimonopoli. Per això, van proposar un pla de deu punts a desenvolupar fins al 2025 que revisarà el marc legal de sectors com el de l’economia digital, les finances per internet, la intel·ligència artificial o el big data, i ja es parla de mercats com el de les assegurances o la sanitat en què aviat podrien haver-hi noves regulacions. Com en els seus karaokes, els tocarà ballar segons el so que marca el Partit Comunista.
El zel regulador ja ha afectat algunes grans tecnològiques o empreses com Didi, l’Uber xinès