Tres homes, una dona

Llevat de jazz i cançó d’autor, no escolto res més que música clàssica. Però no vull presumir de melòman. Al contrari: exposaré amb franquesa d’ignorant, però amb orella disgustada, un fenomen que observo des de fa anys en la música culta, que va en detriment de les veus femenines. Dels quatre solistes, dues dones (soprano, contralt) i dos homes (tenor i baix), la moda actual desfà l’empat: tres homes i una dona. Els contratenors suplanten les contralts.

Antigament, les dones no podien pujar als escenaris ni als cors. D’aquí que els jocs ambigus de les comèdies de Shakespeare (Al vostre gust ,per exemple) no s’acabin d’entendre si no es té present que tots els actors eren homes. La veu blanca dels nens i dels castrati substituïa la femenina. També els adults, gràcies al falset, simulaven la veu alta. Va costar molt que les dones pugessin als escenaris. L’òpera Orlando de Händel és exponent de la transició: composada per a un protagonista en tessitura de castrato (Senesino), incorpora soprano i contralt femenines. No se’m fa estrany que, aquest estiu, a Peralada, el contratenor Xavier Sabata hagi protagonitzat una revisitació d’Orlando inspirada en la novel·la homònima de Virginia Woolf, que tracta de la duplicitat sexual. Però em sorprèn que tothom trobi, no ja normal, sinó exquisit i magnífic, que tantes solistes femenines estiguin sent desplaçades pels contratenors en tota mena de concerts.

Seré franc: no m’agrada el falset dels contratenors. N’hi ha de molt bons (Mena, Jaroussky, el mateix Sabata...). Però en ser una veu forçada, acostuma a ser rígida, plana i de coloració mat. Té més sonoritat, sí, perquè la caixa toràcica masculina és més poderosa. Però les veus femenines tenen una coloració molt més subtil i una gamma de matisos que un home, impostant la veu alta, no pot assolir. Per descomptat, la meva opinió no té cap valor. De gustibus non est disputandum. Però sí que hi ha disputes, darrerament, sobre els espais que la dona pot perdre amb l’aterratge masculí en la feminitat. L’auge dels contratenors en detriment de les contralts no té res a veure amb la polèmica sobre el gènere, tan candent. Res. Però alguna cosa indica sobre la fragilitat amb què la dona conquereix espais que li eren vedats. En un tres i no res, pot perdre’ls.c

Tendència actual: contratenors suplantant les contralts