L’Afganistan retrocedeix vint anys

Els daus ja estan tirats a l’Afganistan. Els talibans van entrar ahir a Kabul, per bé que al principi van dir que no ho farien, i el ministre de l’Interior negociava amb ells les condicions de la rendició i un gabinet de transició, mentre el president Aixraf Gani fugia del país. Intentant transmetre una imatge moderada, els insurgents van afirmar que no hi hauria violència a Kabul, tot i que ahir a la tarda hi havia tirotejos a l’aeroport.

Expulsats del poder el 2001, després de la invasió dels EUA, els talibans han aconseguit el control del país en una ofensiva llampec de tot just tres mesos, en gran part gràcies al fet que l’exèrcit afganès i els senyors de la guerra han caigut pel pànic i han rendit moltes ciutats sense disparar ni una bala per defensar-les.

Els EUA i els països occidentals acceleren l’evacuació dels seus ciutadans i funcionaris i han traslladat les ambaixades a l’aeroport per seguretat. El president nord-americà ha enviat 5.000 soldats a Kabul per garantir aquesta retirada. Encara que Washington intenta evitar-los, els fantasmes del passat tornen a aparèixer, i hem passat dels helicòpters a la teulada de l’ambaixada dels Estats Units a Saigon, el 1975, als avions a la pista de l’aeroport de Kabul. La gestió que Biden fa de la retirada del seu país li està suposant nombroses crítiques.

Després de la caiguda de Kabul i la imminent instauració de l’Emirat Islàmic de l’Afganistan, les cancelleries occidentals temen que es repeteixi la situació viscuda als anys noranta, quan els mujahidins van permetre que el país fos un refugi per al terrorisme internacional islamista, encarnat en AlQaida. Ara no només podria assentar-se aquesta organització, sinó també l’Estat Islàmic, tot i que els talibans van prometre a Washington que no ho permetrien.

Els fets han demostrat que la guerra més costosa de la història va aconseguir dividir però no fer desaparèixer els talibans, i molt menys la seva ideologia. Quan reprenguin el poder, i encara que puguin haver après d’errors passats i llancin missatges de moderació, és molt probable que el país torni a un règim islàmic radical en el qual, com va passar entre el 1996 i el 2001, les dones i les nenes siguin les més perjudicades per les estrictes regles islamistes, com la prohibició de rebre educació, circular soles o mostrar qualsevol part del cos.

Els talibans estan enviant missatges moderats, afirmant que no hi haurà represàlies i que els soldats, els policies i els funcionaris seran perdonats i podran tornar a la seva feina, encara que són desenes de milers els afganesos que temen una revenja i proven de sortir del país. L’objectiu talibà és obtenir una certa reconeixença internacional de l’Emirat, encara que l’experiència demostra que no sempre compleixen les promeses. En l’acord que van firmar el febrer del 2020 amb els EUA i amb l’OTAN, van acceptar asseure’s a negociar amb el Govern afganès, cosa que no han fet fins ahir, i només perquè firmi la rendició incondicional. Sí que s’han reunit amb Rússia i la Xina per assegurar unes fronteres tranquil·les. Intenten que se’ls reconegui com a força política, i Washington va negociar ahir facilitar ajuda humanitària i un altre tipus d’assistència a un futur govern talibà a canvi d’una evacuació segura de tot el seu personal.

El fracàs occidental a l’Afganistan ha evidenciat que la presència militar no garanteix la pau i l’estabilitat, i molts qüestionen els EUA per no impulsar un acord fructífer amb els insurgents quan les tropes dels Estats Units dominaven el país i, en canvi, van optar per donar suport a un govern i una casta política inoperants i corruptes. La retirada militar ha deixat el país amb safata als talibans. S’han perdut milers de vides i milers de milions d’euros perquè l’Afganistan torni a la mateixa casella en què estava fa vint anys.c

La conquesta talibana de Kabul i la fugida del president culminen el fracàs d’Occident